Distòpies ja reals

Sempre em provoca una certa aprensió que un desconegut entri a casa i en transiti les entranyes. Em refereixo a paletes, pintors, lampistes, fusters... Penso que quan contractem un servei hauríem de poder conèixer el professional, tant la seva aptitud tècnica com els trets essencials del caràcter. (“Va, Lluís, no siguis lligamosques!”).

Ha vingut el tècnic del gas. Ja pateixo. L’escruto en silenci. Em dono una ordre: “Ves a l’estudi i deixa treballar tranquil aquest professional qualificat que t’envia la companyia per fer la revisió anual de la calefacció.” Un cop a l’estudi, sento sorolls metàl·lics. (“Vols fer el favor de no suggestionar-te més!”). Al cap d’una hora, alertat per un catacrac sospitós, surto i trobo que el tècnic està enretirant toooots els radiadors de l’habitatge. Ha escrostonat la pintura de dues parets. L’interrogo amb una mirada atònita. Em diu que els radiadors estan “fets caldo” i que els he de canviar tots i que, només de materials, la factura no baixarà pas de 2.000. Li demano que faci el favor de marxar, sense ni tan sols recol·locar els radiadors. (“–Per què desconfies d’ell, Lluís?! Potser té raó!– Calla d’una punyetera vegada, veu!). Truco al lampista de sempre. Torna els radiadors a lloc. Els purga. Al vespre funcionen. D’això ja fa dos mesos.

Ha entrat el tècnic de les alarmes. Se’l veu endreçat i polit. Em dic: “Mentre ell feineja, pots llegir tranquil Guerra i pau!” A la una en punt em crida per dir que ja ha acabat la instal·lació. Recull les eines i –com si no m’estigués dient gaire gran cosa– m’explica que ha instal·lat un dispositiu perquè des de la central d’alarmes puguin veure i escoltar tot el que passa a l’interior de l’habitatge. Abans que jo pugui articular cap paraula, mentre catatònic m’imagino cada dia dient bona nit al segurata de la central d’alarmes abans d’entrar al llit i tancar el llum de l’habitació, el tècnic exclama tot satisfet i autoconcloent: “Sempre busquem el màxim de seguretat per als nostres clients!”