El mestre
Ara és més important que mai reivindicar la figura del mestre
Una pel·lícula bonica, entranyable i històrica, que val la pena veure i comentar aquests dies de trobades amb la família i els amics, és El mestre que va prometre el mar. Tracta d’un jove mestre català, Antoni Benaiges, de Mont-roig del Camp, que és destinat, en la seva primera plaça definitiva, a un petit poble de Burgos. Allà estableix una relació empàtica amb els nens i nenes que acudeixen a la seva petita i modesta escola. Hi conflueixen uns infants que mostren desig d’aprendre amb un docent actiu i dinàmic que proposa als alumnes conèixer la immensitat de la Mediterrània com a cloenda del curs del 36. Tota la trama es mou entre el present i el passat en un vaivé d’emocions que ens ajuden a recordar una realitat de la nostra història que no es pot oblidar i que fins ara ha estat molt silenciada: la neta que vol trobar les restes del seu besavi enterrat en una fossa comuna; l’avi amb semblant inexpressiu que acaba de patir un ictus i, quan veu la fotografia amb el seu mestre i altres alumnes davant l’escola, se li il·lumina la cara, i la il·lusió d’una mainada que mostra una gran complicitat i admiració envers l’Antonio. Un mestre que viu la seva professió amb passió, emoció i compromís. Un mestre que sap escoltar i acompanyar l’alumnat en el seu procés de descobriment i aprenentatge en una escola que vol activa, seguint la metodologia Freinet. El mateix inspector d’ensenyament, quan els va a visitar, queda perplex en observar que els alumnes responen satisfactòriament a les preguntes i fan correctament els exercicis que els demana; el capellà queda estupefacte, ja que no veu amb bons ulls aquell professor que escriu uns articles que traspuen aires de llibertat. Un mestre que pateix la cruenta barbàrie d’un alçament feixista i que, per les seves creences creatives, innovadores i igualitàries, és torturat i vilment assassinat. Ara és més important que mai reivindicar la figura del mestre. Els resultats, gens satisfactoris, de l’informe PISA tenen en el punt de mira els ensenyants com a part responsable de la davallada en educació. Cal revalorar –i donar-hi suport– una professió que, per la connotació que té en la formació dels infants i adolescents, és d’una importància cabdal i esdevé un pilar bàsic de la nostra societat.
