Paraules regalades de bon Nadal

Temps d’obsequis aquest, en què els qui tenim uns anys ens trenquem el cap per encertar què pot plaure a les persones properes. A la inversa, també és el moment de rebre’n, i personalment tinc demanat, pregat, implorat, que els que se’m facin siguin intangibles o, si més no, fungibles, exceptuant els llibres o les peces d’art, que sempre tindran un lloc a casa. En aquesta línia he pensat per als lectors unes quantes paraules “regalades” en el sentit verdaguerià, de les que es van perdent o s’han perdut. Temo que estan més en el segon cas que en el primer, com vaig comprovar fa poc en la xerrada a la llibreria Isop d’Olot que servidora i Domènec Moli vam oferir al voltant del diccionari que vaig publicar el 2021 precisament sobre això: mots en extinció. Aquell dia em van plantejar el repte de llançar-ne algun a l’aire i veure si la concurrència el sabia. A l’atzar vaig dir tomia (tonta) i museró (unitat de mesura). Entre els presents, tots de la meva edat o més grans, interessats en el tema i creia jo que conservadors de la llengua dels avis, només dos en van donar la descripció. Temia que la cosa era greu, però no tant donada la tipologia de la parròquia. La globalització està destruint la riquesa dels moltíssims localismes lingüístics que, començant pel nucli familiar i acabant per la comarca, el català ha arribat a atresorar. La uniformitat i les comunicacions de gran abast els han anat fulminant, i entre la gent jove ni existeixen. D’aquí a una generació més hauran desaparegut. Jo m’hi resisteixo. Estic ennaigada de la parla que en els anys més tendres em va nodrir. Per això vaig escriure el llibre, i per això aprofito aquest espai esperant que els correctors s’empairin de la seva feina normativa i em mantinguin intactes aquestes ratlles de felicitació de xava garrotxina. Passeu un bon Nadal, tant siguin les vostres fartanegues de matxutxos esgarrapapaiers com de tites carmelloses. I per postres, un xic empitofats, que no hi faltin les xerroles sobre els tanetes de torn i un bon toc de sansònia per alegrar els xeflis. Finalment, feu la gara-gara als Reis i demaneu que als sanatxos hi portin ballarusques i devesselis, que volem desenclafornar el paraiga! Emprò, nanis de salabretes matadores, lilaines inútils o putiferis que ens escagatxen el planeta. És el meu desideri.