De fàcil, no ho és
Davant de certes situacions cal ser directes i valents. Que hi ha manca de comprensió lectora? Potser tot podria començar al bressol de casa, quan els pares llegeixen contes per anar a dormir a la mainada. O quan els porten a la biblioteca, en sortir de l’escola per fer els deures, i els nens es troben immersos en un munt de llibres de totes les temàtiques, amb els quals jugar, emocionar-se i aprendre. O quan els regalen un llibre per l’aniversari, o els el porten els Reis d’Orient o simplement perquè sí, perquè passant per una llibreria descobrim un llibre interessant. L’educació comença a casa. És responsabilitat dels pares transmetre valors i educar els seus fills. Els hàbits, els bons hàbits, comencen i es transmeten des de petits. Avui dia, que els pares puguin gaudir d’aquests moments amb els seus fills, amb una vertadera conciliació familiar i laboral, sembla que encara queda molt lluny. Però això serà tema per a un altre article. Que ha baixat la nota per sota de la mitjana? Potser és un dels fenòmens que no podem defugir. És l’efecte de la globalització que ha transformat les bases de la societat, les formes de governar, de produir i de viure. Però també ho és pel fet que el món ha canviat econòmicament, amb una concentració de capitals i de grans empreses que, d’una forma demolidora, han obert més l’escletxa entre rics i pobres. La crisi, la pandèmia i les guerres han ajudat a fer que aquesta escletxa sigui més exagerada. Aquesta realitat ha empitjorat les dades globals. És així com ens trobem amb una detecció d’alumnes amb necessitats educatives específiques, amb un risc de pobresa i d’exclusió social del 60% als centres educatius catalans. Potser, i només potser, és moment de canviar els valors de l’ensenyament, copiats dels valors de la societat actual, en què el vencedor és qui guanya més diners. En l’educació, el vencedor no ha de ser el qui arriba a fer estudis universitaris. És qui surt preparat per forjar la seva pròpia vida, amb valors humanistes, ja sigui amb estudis universitaris, cicles formatius o amb batxillerat. Tots tenim l’oportunitat de contribuir de maneres diferents a la societat. El repte no és només per al sector educatiu, que també. Però no podem caure en l’error de pensar que el fracàs escolar dels nostres joves és a les mans dels mestres. No és així.