Bon Nadal sense manies

M’arriba una felicitació d’una universitat madrilenya que diu que “la fi de la tardor obre pas al nou any amb desitjos de pau, renovació i prosperitat”. S’entén que, com que la fi de la tardor és el 21 de desembre, és una forma de felicitar per les festes nadalenques. Com ho és, per exemple, la proposta de celebrar el solstici d’hivern que fa un temps va fer l’alcaldessa Colau. Són moltes les organitzacions que rebutgen celebrar el Nadal, no pas de forma efectiva –a qui no li agrada tenir uns dies de festa, per passar-los amb la gent estimada o dedicar-se a les activitats que cadascú vulgui– sinó donant-li aquest nom. N’hi han que no volen enviar felicitacions perquè es defineixen com laiques. Que tracten amb persones d’altres confessions que es podrien sentir ofeses pel fet de ser felicitades per una qüestió religiosa. Entre aquestes organitzacions hi ha nombroses escoles públiques que es troben en la disjuntiva de com abordar els dies previs a una celebració amb un component religiós i tradicional tan marcat. Tot un conjunt de filigranes en una societat en què el seguiment dels ritus catòlics és minoritari, tot i que moltes persones es declarin creients. I en què la presència d’altres religions és creixent. Però el que és innegable és el pes d’una tradició religiosa en els elements presents en aquestes festes, que apareix un nen Jesús i una verge i uns reis mags que difícilment es poden esquivar. I que potser ens hauríem de desempallegar dels complexos i, siguem creients o ateus, amants de les tradicions o no, ens desitgem un bon Nadal i que cadascú el celebri com vulgui.