Adeu a Casa Pinet, santuari del País Valencià

El 17 de desembre es va escriure un punt final: el mític restaurant Casa Pinet va tancar les seves portes amb un dinar de comiat amenitzat pels cantautors Dani Miquel i Paco Muñoz. L’establiment, ubicat a Alcalalí, havia començat la seva història l’any 1974 a Tàrbena, a la Marina Baixa, un poble de parla salada importada per les migracions mallorquines del segle XVII. El projecte era impulsat per la família Moncho, emparentada amb el mític bandoler Josep Martorell, conegut com a “Pinet”. L’oferta de cuina tradicional de seguida es va barrejar amb les pulsions contestatàries familiars. L’indret esdevingué un punt de trobada de l’esquerra i el valencianisme i la casa de menjars es va anar convertint en un museu on es podien trobar des d’estelades, falçs i martells fins a retrats del Che, cartells republicans i trabucs dels roders de la Marina, mentre pel fil musical hi sonaven himnes revolucionaris i cançons de protesta. Tanta parafernàlia no era una maniobra de dissimulació gastronòmica: s’hi endrapava raonablement bé. Per les seves taules, hi passaren noms il·lustres com ara els de Willy Brandt, Santiago Carrillo, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner. Aquest darrer va batejar la casa com “el santuari del País Valencià”, funció que ha complert fins l’últim dia. El primer sotrac va venir l’any 2017, quan l’Ajuntament de Tàrbena, en una operació amb rerefons ideològic, va posar entrebancs per renovar el lloguer del local municipal on s’ubicava Casa Pinet. El trasllat al nou indret va mantenir-ne l’essència, per bé que finalment les dificultats econòmiques han estat insalvables. És especialment llastimós ara que, una altra vegada, al País Valencià li cal un santuari on refugiar-se. De record, en guardarem una ampolla de vi de Xaló que resa a l’etiqueta una oració precisa: “Ca Pinet. Al servei del meu poble.”