La Balanguera al cor de l’Empordà
Encara que per a la ciència l’eternitat sigui una quimera, la veritat és que conviu amb nosaltres d’una manera més quotidiana del que podríem imaginar. Aquesta és, per exemple, la condició d’una artista com Maria del Mar Bonet. A efectes notarials consten en acta més de sis dècades de trajectòria impecable que l’han convertit per excel·lència en la veu catalana de la Mediterrània sencera: des del nord d’Àfrica fins a l’Orient passant per Creta i el Peloponès. Més de mig segle en actiu, que aviat és dit, anys en els quals va homologar el Grup de Folk dins la Nova Cançó; de les seves arrels s’ha enlairat un tronc amb l’escorça dels poetes, la saba d’històries pròpies i les branques de sonoritats miscel·làniques que abracen des de la música antiga al jazz, passant per la tradició de la Sibil·la, la dansa dels dervixos, l’accent andalusí, la cadència del sirtaki i, fins i tot, les aromes del rom cubà. Però més enllà d’aquesta constatació fefaent, allò que la fa eterna és haver esdevingut ella mateixa la personificació de la Balanguera. Ja sigui com a fornera que ha cuit una obra de referència o com a filadora que ha teixit un cançoner farcit de maragdes salades, Maria del Mar Bonet humanitza com ningú més aquella figura que va sortir de la ploma de Joan Alcover i a la qual va posar música el mestre Amadeu Vives. En aquest sentit m’atreviria a dir que l’himne de Mallorca és ella mateixa. Tenir l’oportunitat, aquest divendres, d’escoltar-la de prop en el recital que està anunciat al Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà és una d’aquelles ocasions que no convé desaprofitar si es vol tastar el veritable sabor de la integritat i la llegenda. Suposarà, a més, pel que sembla, la primera vegada al llarg de la seva extensa trajectòria que trepitjarà un escenari a la capital del Baix Empordà. Situació que revesteix la iniciativa d’unes connotacions històriques prou rellevants. D’aquesta manera, mentre la Balanguera conquereix una nova plaça al cor de l’Empordà, molts seguirem creient en la identitat comuna d’uns països catalans dels quals avui molts es desentenen i altres poc en parlen. Però qui sap si potser també per a ells, per als Països Catalans em refereixo, està reservada l’eternitat.