El voraviu
No trencar el plat bonic
De no poder dinar plegats, a la Catalunya tan diferent de fa cinc anys
Catalunya ja no és una estesa de famílies trencades pel procés i els processistes. Ja no és una estesa de famílies que no varen poder compartir el sopar d’ahir ni podran compartir el dinar d’avui ni cap dels àpats tradicionals d’aquestes festes com ens deien que havia passat els darrers anys. S’ha acabat. Tothom a taula amb harmonia i màxim esperit nadalenc. Els perniciosos efectes de l’adoctrinament independentista es corregeixen dia a dia i Nadal a Nadal. Encara que entre socis necessitin un mediador verificador perquè ningú es refia de ningú. Encara que entre govern i oposició necessitin l’arbitratge de la Comissió Europea perquè no hi ha manera de desencallar els mecanismes de canvi a les caducades institucions de govern de la judicatura. Però els plebeus vivim en una excelsa concòrdia nadalenca. De la mateixa magnitud que ha resultat el trencament familiar tots aquests anys. Invent i propaganda tant en una situació com en l’altra. No podíem dinar plegats i ara ja som a la Catalunya “tan diferent de la de fa cinc anys”. Som a la Catalunya “de la concòrdia”. Som a la Catalunya en què han triomfat els desitjos de l’Íbex 35. Som a la Catalunya en què Pedro Sánchez ha sabut complir bé les ordres de la Botín de “seduir els catalans”. No els trenquem el plat bonic, que diria l’àvia Neus, i tinguem les festes en pau. Bon Nadal, amics! I recordeu que el 2024 serem més a prop de la independència que el 2023!