El gallec, llàstima!
Fa uns dies, Magí Camps assenyalava que a Europa no caldria oficialitzar el gallec: els polítics podrien usar-lo sempre perquè és portuguès, llengua oficial de les institucions. O, més científicament, el portuguès és gallec. Tindria tota la raó, però crec que l’admirat Camps, a La Vanguardia, no té en compte... els detalls. Vejam.
Si a un pagès gallec de poble, com més illetrat –i com menys TVG hagi vist– millor, el planteu a Lisboa, s’entendrà perfectament amb els portuguesos. En canvi, un noi que a l’escola hagi après el gallec castellanitzat –l’estàndard d’avui– tindrà molt més difícil relacionar-se amb els lisboetes. Això mateix us ho pot explicar qualsevol gallec sense prejudicis polítics. Perquè resulta –ja ho hem dit– que el gallec i el portuguès són la mateixa llengua, com ho és el castellà i l’argentí o el català i el valencià. Però quan la Xunta –el govern autonòmic en mans del PP– va fer-se càrrec als anys vuitanta de normativitzar el gallec, va optar sempre per les formes més castellanitzades en lloc de les maneres del gallec tradicional, que és el més proper al portuguès, com no pot ser altrament. Una cosa així com si els blaveros valencians imposessin les seves normes espanyolitzants al valencià, que seria cada vegada més castellanitzat. La Xunta del PP –aquests haurien de parlar galaicoportuguès a Europa?– ha anat portant la llengua pròpia de Galícia cap al seu objectiu: desnaturalitzar-la a còpia de convertir-la progressivament en un patuès de l’espanyol. Ara mateix, si un portuguès sent parlar un gallec influït per l’escola i la TVG, li sembla un espanyol intentant parlar portuguès mal après. Talment, quan nosaltres sentim parlar gallec als polítics ídem per la televisió: els entenem perfectament, perquè s’assembla al castellà, i té poc a veure amb el portuguès dels talls de veu d’algú de l’estat veí. Aquesta acció politicolingüística amb el gallec té com a objectiu convertir-lo en un espanyol de segona que ha d’acabar com un dialecte del castellà. Un mirall per al poc català que encara es parla: no n’és gaire lluny i res fa pensar que es pugui aturar i revertir la nostra patuesització.
Toca citar Joan Fuster: més o menys ja va dir que el gallec serà portuguès o no serà.
