La gratitud sí que és bona moneda
“Papa, els dimonis ho fan tan bé que feien molta por!” Aquestes paraules, en boca d’un jove espectador sortint de la representació dels nous Pastorets de Girona, són la millor crítica que es pot fer arribar als seus responsables i actors. En soc testimoni. Vaig acomiadar el 2023 amb els Pastorets de Girona i he celebrat l’entrada de l’any nou amb tota la colla dels Pastorets de Sant Feliu de Guíxols.
A Girona, dimonis vestits de negre i roig reculant davant d’una munió d’angelets abillats de blanc i daurat. A Sant Feliu, l’àngel Miquel disputant l’ànima del benaurat Naïm davant de Satanàs. El bé vencent el mal és la base argumental de qualsevol representació dels Pastorets. Tant és si es tracta d’una versió de Folch i Torres, de l’obra de mossèn Fortunet a Figueres (El primer Nadal dels pastors) o la de Picas a l’Ametlla de Merola (La Flor de Nadal). El nucli argumental és sempre el mateix. Amb senzillesa i innocència, els pastors són testimonis privilegiats del fet històric més important de la humanitat: el naixement d’un infant anomenat Jesús que portarà la salvació al poble. És també l’argument de la versió remasteritzada que Cristina Carrión, Francesc Fargalló i Roser Descayre han fet de L’Estel de Natzaret (R. Pàmies) a Sant Feliu de Guíxols. I aquest és l’esperit i el simbolisme que ha mantingut el nou text de Núria Donato als Pastorets de Girona, dirigits per Salvi de Castro i ella mateixa.
Conec la Cristina i la Núria. Em feia il·lusió que es trobessin i intercanviessin experiències. I així ho vam fer. Porten el teatre a la sang i hi tenen implicada la família. En diuen teatre amateur, però havent-les vist treballar des de l’estiu en els seus projectes, puc donar fe de la professionalitat, disciplina i compromís que hi ha darrere de tot plegat. Només així s’entén el que després es pot veure damunt l’escenari.
A diferència del que l’hostaler de Betlem respon a Maria i Josep, nosaltres sí que pensem que la gratitud és una bona moneda. Així doncs, agraïm la feina i la il·lusió de totes aquelles associacions que han fet possible unes representacions tan especials. Si, a més, damunt l’escenari hi veig tants alumnes, exalumnes i companys de claustre, podeu entendre la meva alegria. Per a ells i per a tots, bon any nou!
