Dosi de màgia

Hem estrenat el 2024 de la mateixa manera que vam fer-ho el 2023, l’any anterior i tots els que els precedeixen des que tenim ús de raó. A pèl, a la intempèrie, i portant únicament una motxilla amb projectes que vam engegar fa uns mesos i que s’han de concretar amb el pas dels dies, i amb alguns bons propòsits que segur que tenen a veure amb tenir una millor cura d’un mateix i dels que tenim més a prop. És allò de fer més exercici, menjar de forma més saludable i prioritzar les relacions interpersonals abans que les digitals. De portes enfora el panorama no és gaire engrescador: l’escut social s’ha aprimat, la qual cosa es tradueix d’entrada en una pujada generalitzada del preu dels serveis bàsics (llum i electricitat); el parc de l’habitatge, ja sigui d’obra nova o de lloguer, se segueix movent sota els mateixos paràmetres d’encariment, i la situació de la sequera a Catalunya després de tres anys sense pluja generalitzada i amb unes línies polítiques de dubtosa eficàcia per fer-hi front s’ha convertit ja en un problema estructural. Així que els desitjos de pau, salut i aigua que vam pronunciar per Cap d’Any són els mateixos que avui omplen les cartes als Reis d’Orient. Això i unes dosi dobles de confiança i de màgia per no defallir de portes endins.