Abraçant Vox

L’esmena a la totalitat del PP a la llei d’amnistia proposa que es tipifiquin com a “deslleialtat constitucional” les declaracions d’independència i els referèndums il·legals i que es puguin dissoldre tant els partits polítics com les persones jurídiques que incorrin en aquests delictes. A la pràctica, suposa que Junts, ERC i la CUP es podrien haver il·legalitzat per l’1-O, així com l’ANC i Òmnium Cultural. I, al final, tenint en compte les interpretacions jurídiques a les quals hem assistit durant el procés, seria obrir una porta gran per eliminar aquells adversaris polítics que molestin o incomodin, o que facin una mica de tuf d’independentisme. Els populars s’acosten com mai a Vox, l’única formació que com a tal fins ara s’havia atrevit a demanar la dissolució de les forces partidàries de l’estat propi. A Catalunya, molts han restat importància al text dels populars, o fins i tot l’han menystingut. Però no s’ha d’oblidar que el PP és el partit que va guanyar les darreres eleccions espanyoles, malgrat no haver pogut governar. I encara que aleshores la lectura que en van fer els populars fos que anar de bracet amb la ultradreta al territori els havia perjudicat, el cert és que, sigui per pressions externes o internes, han acabat assumint de ple els seus postulats. El PP s’ha abraçat a Vox.