Crònica de Barcelona
Estructura d’estat al cor del barri
Les biblioteques fan una funció social que va molt més enllà del préstec de llibres i donen vida a la ciutat
Si es fes una enquesta entre els ciutadans sobre quins serveis de l’administració valoren més, segur que les biblioteques ocuparien un dels primers llocs, probablement el primer. Ningú no hi pensa gaire, no omplen portades, però les biblioteques són l’única institució que acull tothom amb els braços oberts i que ningú no discuteix.
Entre les seves parets hi ha pràcticament tot l’univers del barri: el jubilat que llegeix el diari, les criatures que llegeixen contes, els estudiants que es preparen els exàmens, els qui busquen el llibre de l’autor de moda…
Ricard Calafell ve cada matí i alguna tarda a la biblioteca Ignasi Iglésias (Can Fabra per als amics) de Sant Andreu de Palomar. Hi ve a llegir el diari –de franc– i comença el dia informat. “M’hi trobo bé, a la biblioteca”, diu en Ricard assegut tranquil·lament a la zona remodelada de l’equipament, on fins i tot han posat seients encoixinats perquè els usuaris hi estiguin més còmodes. En Ricard, ja jubilat, està entusiasmat amb els serveis de la biblioteca, sobretot “les xerrades de temes atractius que es fan a la sala d’actes”.
Un pis més amunt, els usuaris remenen llibres, enllesteixen feines a les taules, llegeixen i consulten internet als ordinadors que la biblioteca posa a la seva disposició. La sala infantil espera la invasió de canalla que a la tarda trencarà la calma i el silenci del matí. El pis de dalt és el dels pencaires: estudiants, opositors i treballadors s’afanyen a ocupar les taules, que segons quins dies i a quines hores són plenes de gent, com les platges a l’estiu, on s’ha de plantar la tovallola a la sorra ben d’hora.
Hi ha joves que estudien en silenci, usuaris més grans que fan recerca i, fins i tot, persones que fan la jornada laboral allà, com en Toni Díaz, consultor de tecnologia, que ve a teletreballar a la biblioteca “per no estar tant a casa”. “Llàstima que els horaris no són prou amplis i al migdia ens fan fora d’hora”, lamenta.
Veritablement, les biblioteques d’avui dia no tenen res a veure amb la imatge quasi sacralitzada que se’n tenia fa un temps i la feina dels seus professionals no és, tampoc, plàcida i avorrida com surt a les pel·lícules. “Tenim moltíssima feina i anem molt estressats”, assegura Ana Mansilla, bibliotecària que fa disset anys que treballa a la biblioteca Ignasi Iglésias. La raó: la gran quantitat d’activitats que es fan en aquest equipament de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
Només cal donar una ullada als cartells que hi ha penjats a les parets del recinte per comprovar la quantitat d’activitats culturals i educatives que s’hi organitzen. A la planta baixa, fins i tot hi ha una taula amb un puzle perquè els usuaris s’entretinguin a unir-ne totes les peces. “N’hi ha que en dos dies ja estan acabats”, comenta Mansilla. “El concepte de biblioteca ha canviat molt en vint anys: s’hi fan moltes activitats, hi han entrat les noves tecnologies… i tenim usuaris de tota mena, però encara hi ha gent que no sap tot el que fem”, hi afegeix.
Fa unes setmanes, la biblioteca va tancar uns dies per obres. Va ser llavors quan els usuaris, com passa amb la salut, que no la valores fins que la perds, es van adonar que els faltava alguna cosa: la veritable estructura d’estat, al cor del barri.
