Sardanes de Farners
La sardana, ara, què és? Diria que instint, res més que un instint que ens fa més locals i, per tant, molt més universals
L’Agrupació Sardanista Farners –més de dos-cents socis, aviat és dit!– ha estat guardonada amb el premi La Falç que atorga la revista Ressò. Parèntesi: si us plau, una altra Falç per a aquests periodistes que organitzen La Falç! Tanco parèntesi. No recordo qui va dir que la cultura del ball passava de moda, que la gent ja sortia a beure més que no pas a ballar. Potser sí, però vols dir que això no és reversible? Veges, si no, què passa a Santa Coloma amb les sardanes. L’estiu passat, com puntejava la gent! Per manca d’espai, les rotllanes a la plaça es van haver de fer serrades, aglomerades, concèntriques. Circula la teoria que el fenomen és degut a un grup musical que ha fet una cançó d’aquestes efímeres, de mocador de paper, en què el compàs de la sardana hi és pel mig. M’ho diu la Marta Noguera, membre de la junta de l’agrupació sardanista. Segons ella, també hi va ajudar la coincidència dels dilluns sardanístics amb la trobada de joves cristians pelegrins que, de camí cap a Portugal, van fer estada al poble. Potser sí que tot això hi ajuda, però què vols que et digui, tinc més en compte l’opinió de l’activista colomenc Pere Bassols, sempre enyorat: “Te n’adones –em deia un dia a la plaça– que portem anys i panys dient que la sardana s’aguanta només gràcies als vells? Però és que fa tants anys que ho diem que per força els que ballen ara havien de ser joves quan vam començar a dir-ho, i d’aquí a molts anys, d’algun planter hauran hagut de sortir els vells que la ballin...” La sardana va tenir el seu punt d’ideologia quan era l’expressió dissimulada d’un sentiment antifranquista. Però ara, què és? Diria que instint, res més que instint! La intuïció d’un poble que comença a estar fart de la ximpleria d’algunes propostes multiculturalistes i del provincianisme d’aquells que aplaudeixen amb les orelles el folklore d’un país exòtic, importat al país, mentre se’n riuen dels curts i dels llargs de la nostra cobla. És un instint que ens fa més locals i, per tant, molt més universals, perquè aportem alguna cosa autèntica a la diversitat. Un instint que també arribarà a la llengua, a la religiositat popular, a l’educació de la mainada... L’agrupació farnesenca ha acabat amb èxit el primer curs sabatí de sardanes. Aviat et podràs inscriure, lector, al següent. Siguis jove o vell, d’avui o de demà.
