Fer malbé una llengua

La deriva en els usos lingüístics a TV3 s’ha intensificat de forma alarmant els darrers temps, com ho ha fet també el conjunt de la societat, paradoxalment ara que hi ha un govern independentista a la Generalitat i una majoria d’aquesta orientació política al Parlament. De ser un instrument modern, amb grans professionals, per a informar i entretenir en llengua catalana en l’àmbit audiovisual, on la seva presència era i és minoritària, continua sent un mitjà modern amb grans professionals però alguns dels seus programes han esdevingut un instrument de deixadesa idiomàtica que, diàriament, el que fa és normalitzar-hi l’ús del castellà, innecessàriament, en substitució del català i amb un nivell de qualitat lingüística que, en determinats programes, assoleix límits vergonyosos atès com hi campen formes lèxiques, morfològiques i sintàctiques alienes al català. Em refereixo a certs passatges en informatius, sèries pròpies, entrevistes i tertúlies. Tot plegat queda ben lluny dels patrons lingüístics dels primers anys del canal, quan era ben clar que l’ús del català era el mateix que l’ús del francès a la TV francesa, l’espanyol a l’espanyola, l’anglès a l’anglesa o l’alemany a l’alemanya. I ben enfora també del que l’historiador Pierre Vilar anomenava “consciència lingüística” dels catalans, amb relació a l’actitud idiomàtica dels integrants de la comunitat lingüística, ben diferent d’ara.

Pel que fa a la TV pública, el pitjor del cas és que, amb relació als criteris lingüístics, sembla no haver-n’hi cap, de criteri, i que cadascú per on l’enfila. I, mentre en un popular concurs el presentador no dona per correcta una resposta en espanyol, com faria en la mateixa situació la TV alemanya, francesa, o italiana, i com faria qualsevol TV espanyola si la resposta fos en català, trobem exemples als antípodes d’aquest. Com quan en un TN s’entrevisten quatre persones que no s’han vacunat i cap d’elles no respon en català. Algú podria acusar de xenofòbia la cadena catalana insinuant que només els castellanoparlants es refreden! Tenint en compte que és una cadena en català, tant costaria de trobar gent que parlés aquest idioma? Per quins motius, quan s’entrevista algú a l’estudi, no se li pregunta en català i sí en castellà, privant, en no fer-ho, tots els televidents de l’ús de la seva llengua per no posar uns auriculars amb traducció simultània a l’entrevistat? Per què es contracten col·laboradors incapaços de parlar en la llengua de la cadena, cosa del tot impensable en qualsevol altra TV del món? La manera més eficaç de fer malbé una llengua és no utilitzar-la. I amb aquesta pràctica quotidiana es diu a la població que tant se val parlar català com castellà, tracte que mai no trobarem en cap TV d’Espanya, on ja els va bé de mantenir el monolingüisme absolut del seu idioma.

No és estrany que el català reculi ràpidament entre la gent jove i que els nouvinguts no donin importància a la nostra llengua per la desconsideració en què la tenen tants autòctons. Quan la majoria dels nostres polítics, a diferència dels seus homòlegs espanyols, francesos, alemanys o de qualsevol altre lloc d’Europa, no usen sempre la seva llengua amb els mitjans de comunicació i alguns dirigents de les principals centrals sindicals no diuen ni mitja paraula en català, què podem esperar que facin els que encara no el parlen o bé que acaben d’arribar? Amb el nostre abandonament enviem el missatge que el català és una llengua prescindible en el seu propi territori, i més quan, de bon començament, renunciem a parlar en català en qualsevol conversa, simplement perquè el nostre interlocutor encara no parla com nosaltres. François Mitterrand assegurava que el futur de la llengua francesa només depenia dels francesos.

I el futur de la llengua catalana només depèn dels catalans i de la nostra voluntat de donar continuïtat a una eina de comunicació, una visió del món i una expressió cultural que volem que pervisqui amb un futur de plenitud d’ús i llibertat plena, una llengua per a tot i per a tothom, per als que vam néixer aquí, els que hi han vingut després i tots aquells que ja han fet de la terra on el català és parlat el seu nou país.