La llista creix i creix

Escrivia ahir que no volia ni saber què havien cuit al Senat els congressistes. Volia deixar passar uns mesos, però sentits ahir Nogueras i Bolaños, no me’n puc estar. El peix que el PSOE posa al cove de Junts per les dues abstencions no és cap improvisació. Ho afirmava, tota ufana, Nogueras. Nadal rècord, però el fum, fum, fum continua a la vida quotidiana. Segons la portaveu, tan encantada d’haver-se conegut com ho estava Rufián els cursos passats, han fet una gran assistència amb l’acord sobre competències d’immigració, i ara esperen que el govern sigui efectiu i remati a gol. Assegura que fa molts mesos que negocien, que els acords estan per escrit però que no cal ensenyar-los, que tenen la feina molt preparada i que tot és a canvi de les dues abstencions i res més. Potser sí, però pinta be negre amb potes rosses, que diria l’àvia Neus. Des que Junts ha apostat per fer valdre l’aritmètica electoral, es submergeix en l’autonomisme més descarnat i la llista de promeses repetides creix, creix i creix. Res més. Bolaños ho té clar. Li pregunten per les competències d’immigració i ell recorda que a causa de la desinflamació del conflicte polític, ara “els partits catalans parlen d’immigració o de la rebaixa de l’IVA, i no del que parlaven fa cinc anys”. I és això. Una llei que s’ha de fer... Un article que tant li fa si s’hi posa com si no... Balances fiscals que ens haurem de fer... “Blanco y en botella”, que diuen ells. Llet!, vol dir.