Maleïts números

Vam avisar que s’acostava la bogeria mediàtica per les xifres de visitants dels museus durant l’any passat i tota la literatura que generen. Com la dels rànquings, la menys rigorosa, com si els èxits culturals es poguessin mesurar igual que una lliga de futbol i com si en lloc de persones parléssim de clients d’un supermercat. Enguany, ha fet fortuna un titular que m’ha deixat garratibada: els museus de Madrid van rebre el doble de públic que els de Barcelona. No he perdut el temps per comprovar-ho però ho suposo, que és veritat. Tan veritat com que el Museu del Prado disposa de tres vegades més de pressupost que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (50 i 16 milions d’euros, respectivament); que part de culpa de la manca de recursos dels museus catalans la té un estat hostil que sistemàticament incompleix els compromisos de finançament (i no mostra cap gest de reparació); que el Ministeri de Cultura destina un 90% de les compres d’obres d’art als museus de la capital (i del 10% restant, ni un cèntim va a Catalunya)... I tot això amb ministres catalans, ves quina cosa. El pitjor de les xifres de visitants és que solen deixar al marge la qualitat d’aquestes visites. S’ha sentit a gust i ben tractat el visitant? Què ha après? Li han semblat instructives les cartel·les? Ha trobat bones indicacions per desplaçar-se per les sales? Pensa tornar-hi?