Crònica de Barcelona
Atrapats a Espanya
No es pot passar de la línia verda del metro a la vermella amb cadira de rodes: només es connecten a Espanya i Catalunya i cap de les dues estacions està adaptada
Acompanyeu-me en aquesta aventura que és anar d’Espanya a Catalunya, i fer-ho amb cadira de rodes, amb un cotxet de nen o amb una maleta grossa i pesant, i veureu la dificultat que entranya allò tan senzill o habitual per als barcelonins que és desplaçar-se amb metro. Si veniu de la Fira i voleu anar al Vallès, baixar a l’estació d’Espanya ja no us serà possible.Haureu de fer marrada i arrossegar la maleta fins a la parada anterior o següent de la línia verda, no pas de la vermella, que seria més curt, ja que a Catalunya no és accessible l’enllaç des de la L1 de metro i Rodalies a la L3 de metro i Ferrocarrils de la Generalitat, i a la inversa.
Per anar d’Espanya a Catalunya els camins son tortuosos, el trajecte es fa llarg, però intentar fer el camí invers és encara més pervers. Efectivament, podreu baixar a Espanya, però us hi trobareu atrapats. Socors! Us caldrà un bon samarità que us ajudi a sortir-ne.
Des de 1992, les noves estacions o les que es rehabiliten garanteixen l’accessibilitat, però en queden una dotzena –de més de 160– sense adaptar. No hi deu haver hagut temps d’ençà dels Jocs Olímpics. En desgreuge direm que moltes de les estacions son de l’any de la Quica, que les que queden per adaptar són intercanviadors, fet que complica l’actuació, i que a Madrid o Nova York ja els agradaria tenir un 93% de la xarxa adaptada.
Però a la nostra selva suburbana, la línia verda i la línia vermella són oli i aigua per als qui van amb rodes. És impossible passar de l’una a l’altra: solament es connecten a Espanya i a Catalunya, i cap de les dues estacions està adaptada.
De la blava a la groga, tres quarts del mateix: es creuen a Maragall i Verdaguer, les dues sense adaptar. Al seu torn, la vermella té el rècord d’estacions no accessibles: Plaça de Sants, Espanya, Urquinaona i Clot.
Una persona que vagi amb cadira de rodes que visqui al Clot, si volgués anar a treballar amb metro a Santa Coloma, tot i que al Clot hi ha línia vermella directa (L1), hauria de pujar a la lila (L2), anar a Universitat, canviar a la vermella i tornar enrere cap a Santa Coloma... passant pel Clot. Adeu! Com qui va amb avió de Barcelona a Nova York i fa escala a Moscou.
Però no tot son males notícies per als talps barcelonins que han d’anar sobre rodes: dues de les parades que falten per adaptar ja estan en obres: a Maragall i a Espanya enguany s’hi podrà accedir amb ascensor. És a dir, aquest 2024 deixarem d’estar atrapats a Espanya. D’altra banda, a Ciutadella–Vila Olímpica les obres han de començar aquest any. I en altres casos ja hi ha en marxa la redacció els projectes d’adaptació. L’intercanviador de Verdaguer, el de Plaça de Sants i el d’Urquinaona seran dels últims. L’any 2022 deien que la xarxa estaria adaptada el 100% el 2025. Ara ja n’han après i no diuen data. Qui sap si el 2030. Amb sort el 2028.
Mentrestant, caldrà continuar anant en superfície, que és tota una altra selva.
