La inflació alemanya

Se sol dir que el periodisme és el primer esborrany de la història. El corresponsal que segueix uns determinats fets en directe no sap el que passarà després; l’historiador ho sap, però té el hàndicap de no haver presenciat els fets. La idea d’entendre cert periodisme com a font primària per al futur historiador a vegades agafa una substància indiscutible. Ho demostra la recent edició de La inflació alemanya, un recull de les cròniques que Josep Pla va escriure per a La Publicitat els anys 1923 i 1924 en aquella Alemanya de la postguerra sumida en el monumental caos de la inflació desbocada. La feliç idea de presentar-les com a llibre, que devem a Xavier Pla, permet adonar-se del valor de la feina de l’enviat especial. En aquest cas, tot reforçat per la prosa de Pla i la seva inaudita lucidesa, amenitat i precisió per analitzar les complexitats d’una determinada situació. L’escriptor, amb només 26 anys, es mostra en aquestes cròniques en un estat de forma estilística que, gosaria dir, ja no va superar en la resta de la seva dilatada carrera periodística. Les cròniques alemanyes de Pla s’acaben quan s’arriba a una certa estabilització del marc i s’estableix el canvi d’un dòlar per la modesta quantitat de quatre bilions dos-cents miliards de marcs... Són quantitats que fan rodar el cap, però enmig d’aquesta follia monetària, el de Llofriu és capaç d’analitzar les coses amb el cap la mar de clar. Acabarem amb un parell de referències a Hitler. Nosaltres –sabent la posterior carrera política del Fürher– podem posar en valor les primerenques observacions del cronista, deu anys abans de l’elecció de Hitler com a canceller d’Alemanya. Per a Pla, aquell home vestit sempre “amb un impermeable vulgar, amb solapes grans i cinturó” és la viva imatge d’un “pintor de parets que sent el patriotisme d’una manera histèrica”. Ara, Pla no dubta pas en constatar que la massa és amb Hitler: “L’home del carrer és Hitler.”