De reüll
Dies d’aigua i roses
Segons l’anàlisi diària que difon l’Agència Catalana de l’Aigua, els recursos als embassaments de les conques internes del país era, ahir divendres, del 16%. Fa uns dies érem al 17%, de manera que les escasses pluges no han servit ni tan sols per mantenir el nivell crític. Som lluny del registre de l’any passat per aquestes mateixes dates (30,5%) i encara més lluny de la mitjana dels darrers deu anys. Es miri com es miri, és una situació límit i extremadament perillosa. Els ciutadans en prenen consciència i canvien hàbits de tota una vida, i cada vegada són més les famílies que actuen de manera responsable. Però això no és suficient, perquè el sector agrícola necessita treballar i necessitarà regar. I mentre no plogui i no sapiguem com reduir les pèrdues de les xarxes d’aigua, caldrà trobar alternatives, que tinguin mirada de futur. En aquest sentit, invertir en recerca, en tecnologia i en eficiència de tots els sistemes de consum d’aigua hauria de ser una prioritat nacional. La sensació és que no tenim tot el temps del món per trobar un model alternatiu, que s’adapti a la nova realitat. Això d’obrir l’aixeta i que ragi aigua sense que ens haguem de preocupar de res s’ha acabat per sempre. Els dies d’aigua i roses no tornaran de manera immediata, i més val que ens en fem a la idea. Qui sap si mai més tornaran, però això és molt agosarat de predir en una regió planetària on l’aigua sempre ha jugat males passades.