Una lliçó d’història

Fent honor al seu nom, l’editorial Arcàdia a vegades vol que rebentem de felicitat i treu llibres de dos en dos. No són novel·les, sinó obres d’assaig, que demanen una altra atenció, igual d’addictiva, dit per als lectors que senten aprensió quan els aparten de la trama fulletonesca, que la més absorbent de les novel·les, si el que hi busques no és pas saber qui va matar a qui, sinó la narrativa sinuosa que va portar al crim. Se m’han ajuntat, doncs, el voluminós Europa, de Timothy Garton Ash, i Imatges viscudes, de Janet Malcolm, que són com el yin i el yang del pensament però portats al terreny comú de la memòria de cada dia que projecta ombres gegantines sobre el món. Ja molt malalta, la periodista Janet Malcolm, i escric “periodista” amb nostàlgia del temps que aquest ofici tenia la vocació d’interpretar els fets, no de reproduir-los tal com els serveixen els gabinets de premsa, va posar-se a remenar velles capses de fotografies i va escriure aquest testament, que és una cerimònia de resurrecció dels exiliats de la Segona Guerra Mundial que, com la seva família, d’origen txec, van acabar vivint als barris obrers de Nova York. L’historiador britànic Timothy Garton Ash, menys sentimental, potser perquè gaudeix de bona salut, comença explicant Europa a partir d’una fotografia del seu pare, oficial britànic que va participar en el Dia D, jugant a criquet amb el seu destacament a l’Alemanya de 1945. Què els uneix? Que per tocar l’os de la història has d’haver estat a baix de tot, amb els pobres, els exiliats, els soldats anònims i les capses de fotos oblidades a les golfes.