No ens volen deixar conduir

I no serà per la contaminació. No volen que conduïm quan tinguem 65 anys –el tic-tac cada dia se sent més fort– perquè en nom de reduir a zero els morts en accidents de trànsit, la UE vol endurir les renovacions del permís de conduir quan tens edat de jubilar-te. De moment és un globus sonda però no me’n refiaria ni un pèl. No tinc cap intenció de ser un perill per al trànsit però tampoc de retirar-me si no faig nosa. Si la salut em respecta, d’aquí a set anys seré aproximadament igual d’apte per conduir per molt que un test de videojoc –no hi he jugat mai de la vida– em posi en la llista de sospitosos, malgrat que un psicotècnic teòricament professional però sempre discrecional determini que tinc no sé quina mania depressiva i a pesar que el prospecte de les pastilles per l’àcid úric digui que poden produir somnolència en menys d’un 0,1% dels casos.

La immensa majoria de conductors, més joves i més grans, són perfectament aptes per circular en el monòton i congestionat trànsit d’avui. Per als que tenen algun grau de limitació ja hi ha els permisos amb restriccions de velocitat o de quilometratge (per què no se’ls obliga a portar un distintiu per advertir l’entorn de la seva presència, igual com es fa amb els novells?). Per a la resta, s’imposa el sentit comú del conductor o dels seus familiars. Amb la nítida tendència a la baixa de les víctimes de trànsit, aquest assenyalament del cada cop més nombrós col·lectiu de conductors grans sembla més producte de no se sap quina pressió de no se sap quin lobby. Mentre l’OMS propugna permetre conduir a la gent gran com a mitjà per mantenir l’autonomia personal i endarrerir l’envelliment, la UE apunta en sentit contrari amb un plantejament que, en la frontera del sí i el no, serà molt més discrecional que objectivable. Potser ens n’escaparem per l’arribada de vehicles de conducció autònoma, però renoi, quin avorriment...