Llàgrimes de sirena

Els pèl·lets o boletes de plàstic o llàgrimes de sirena, com també són coneguts aquests microplàstics que han inundat l’opinió pública després del vessament a la costa gallega són cosa ben coneguda des de fa anys a la costa tarragonina. Aquí les hem patit en silenci, com les hemorroides, i ha hagut de ser gràcies a la contaminació al nord de la Península i a la disputa política generada que ara podem aixecar el dit per dir que aquí tenim un problema tant o més gros a causa dels pèl·lets, que són la matèria primera per fabricar peces de plàstic. Aquí la seva presència no ve d’un vessament puntual, com allà, sinó que plana la sospita que s’escapen de les indústries durant el transport, la producció o el reciclatge i van a parar a la costa. La de la Pineda, una platja pròxima al complex petroquímic de Tarragona, és una de les més contaminades. Fa anys que sobre la sorra s’hi desplega una espantosa catifa de boles blanques. L’entitat Good Karma porta des del 2018 documentant l’aparició massiva d’aquest material fora de lloc. Va estimar que hi podrien haver 90 milions de tones de pèl·lets només a la Pineda. Un desastre ecològic que no s’ha sabut ni tan sols controlar. Ara la Generalitat ha elevat fins a tretze els expedients de responsabilitat ambiental contra empreses de la petroquímica. L’Ajuntament de Vila-seca ha emprès accions legals. I la fiscalia (que ja havia obert diligències en el passat però no van arribar al jutjat) torna a investigar l’origen dels pèl·lets. Llàgrimes –de sirena o de cocodril– per determinar si existeix un delicte contra el medi ambient i qui n’és el responsable.