Estranya percepció

El CIS ha aportat per primera vegada un informe relatiu a les “percepcions sobre la igualtat entre homes i dones” a l’Estat espanyol. El cas és que, a partir d’una enquesta feta a 4.500 persones, el Centre d’Investigacions Sociològiques dedueix que el 44% dels homes considera que “s’ha arribat tan lluny promovent la igualtat de gènere que ara els discriminats són ells”. Tot i que l’exministra Irene Montero cregui que s’ha de donar la volta a la xifra i així tenir present que el 56% deu considerar que no s’ha arribat prou lluny en la igualtat, em sembla que són molts els homes abonats a un estrany victimisme. Tanmateix, encara em resulta més estrany (i inquietant) que el 32,5% de les dones també pensi que s’ha anat “massa lluny”: em pregunto on creuen que hi ha la ratlla que suposadament s’ha traspassat. En tot cas, són percepcions. Un informe recent del sindicat CCOO aporta una dada real i clara: la bretxa salarial encara és del 20%. Allò paradoxal és que la majoria de les persones enquestades bé perceben que, de mitjana, les dones cobren menys: no caldria dir que hi ha unes diferències socials (i així de formació, d’oportunitats, etcètera) que fan que hi hagi dones amb salaris superiors a molts homes. També perceben que ho tenen més difícil per accedir a llocs de responsabilitat i que han d’esforçar-se més a la feina per demostrar la seva vàlua. Tampoc no ignoren que les dones dediquen el doble de temps que els homes a les feines domèstiques i a la cura: una altra cosa és que una part deu considerar que els toca fer-ho. El CIE també informa sobre els estereotips de gènere: perseveren tant que el que costa és moure’s de llocs assignats.