La setmana dels barbuts

Avui és sant Antoni Abad, també conegut com a sant Antoni dels porquets, o dels ases, protector dels animals de peu rodó, dels que fan tasques a la pagesia i, per extensió i en els darrers temps, dels animals domèstics. És el dia dels Tres Tombs, que a molts llocs es trasllada al cap de setmana o es celebra durant els pròxims mesos i en què encara es fan moltes benediccions d’animals, tot i que s’ha convertit més en un dia festiu que no pas en una festivitat religiosa com havia estat antigament. Sant Antoni Abad és el dia culminant de la setmana dels barbuts, considerada la més freda de l’any. Sempre m’ha fet gràcia això de la setmana dels barbuts, ben tradicional a casa nostra, pels antecedents cristians que han menat tantes coses des de fa segles. S’anomena així perquè hi coincideix la celebració de diversos sants catòlics tots ells representats amb llargues barbes blanques, el que sembla que està relacionat amb el fred i la neu. Hi ha multitud de dites populars que en fan referència com a “la setmana dels barbuts, setmana d’esternuts” i “per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans”.

En la tradició catalana els tres sants barbuts de més pes són sant Pau l’Ermità (15 de gener), sant Maur Abat, també anomenat Maure o Mauri, patró dels calderers i a qui es fan advocacions contra la ronquera, (15) i xant Antoni Abat. De fet alguns amplien la setmana des del 10 i especialment el dia 12 perquè “per sant Elred arriba el fred”. La tradició inclou sant Hilari (13), sant Fructuós (21) i sant Vicenç màrtir (22). Però també hi ha altres sants barbuts considerats menors, com sant Efisi i sant Bonet (15), sant Faci (18) i sant Canut (19). Entremig hi ha una excepció, sant Sebastià, que se celebra el dia 20 de gener. A sant Sebastià també se’l relaciona amb la fred, però és prim i barbamec. Per sant Sebastià és quan els vilatans de Tossa de Mar commemoren el pelegrí amb el tradicional romiatge fins a Santa Coloma de Farners.

La setmana dels barbuts és, doncs, la més freda de l’any. A casa nostra aquest any ha fet fred, però no tant com en d’altres ocasions, en què les baixes temperatures van acompanyades de pluja o de neu, que tant de bé fan a la terra. Ho és, però, la més freda de l’any? Més o menys sí, perquè així ho mostren les dades estadístiques. I encara que les coses canvien, i molt, i més que ho faran amb el canvi climàtic, el que ha passat a la memòria popular sol tenir arrels ben profundes, encara que no passi cada any. “Per sant Antoni gelades i per sant Llorenç calorades”, “per sant Sebastià, un fred que no es pot aguantar”, “per sant Antoni, fa un fred del dimoni”. A Girona encara es recorda la setmana dels barbuts del 1985, amb temperatures que van baixar a la ciutat fins a tretze graus negatius i, anant més enrere el 1956, l’any de la fred, en què al Pirineu es va baixar a -31,4 graus, temperatura que fa tres anys, el 2021, es va batre, arribant als 34,1 graus negatius. Per tant, aquesta setmana ha estat de temperatures baixes i només trobem a faltar més pluja i més neu. Ho diu la dita: “sant Antoni el gela, sant Vicenç el mata i la Candelera l’enterra”.