No hem après res de res

Amb un títol així podria desenvolupar un article de temes ben diversos, però donat que el moment d’escriure’l m’enganxa amb una grip estomacal i que la metgessa m’ha dit que som al pic d’aquestes patologies, el faré atenent l’històric recent i com ens hauria d’haver alliçonat per no repetir pràctiques insolidàries i, considerant els greuges registrats, afirmo que fins i tot imprudents. El 2019 ens va caure una maledicció vírica la qual, polèmiques al voltant de la seva naturalesa al marge, ens va donar lliçons sobre com aquests microorganismes s’encomanen. Els números del drama que va generar en els diferents àmbits van ser mundials, es compten per molts milions i la cua encara suma. Per això, si més no, a mi ingènuament em semblava que en el camp de la prevenció per protegir-nos d’una repetició de contagis massius, bàsicament de les grips de torn, amb mesures senzilles a l’abast –i no parlo només d’iniciatives que vinguin de les administracions, sinó també de nosaltres com a individus responsables–, hi hauríem guanyat camí. Aquest hivern estic constatant clarament que no. Dotzenes de cops m’he tornat a veure immersa en converses on l’interlocutor, després d’haver-te plantat dos petons enverinats, muà-muà, t’espetega a cara descoberta com de fatal es troba pel costipat; he assistit a àpats on la sopa que duia qui tenia davant i de la qual no m’havia avisat era més gran que la del plat, i fa ben poc he compartit més de dues hores de la meravellosa pel·lícula Godland sent l’única emmascarada –jo que no estava malalta encara– amb la banda sonora d’estossecs d’una sala d’espera del CAP. Ahir, sense anar més lluny, el paio que em precedia es declarava afectat “per una ruïja de coll que no s’espassa des de fa tres setmanes”, i ho deia lliure de morrions... a la farmàcia! De veritat, tant i tant costa quedar-se a casa covant els propis virus, i si no hi ha cap més remei que sortir, posar-se un pet de mascareta com cal una estona? Doncs sí, perquè no em trobo bé, però la cosa davant la boca em molesta i la resta tant em feu. Queda clar que, com a espècie, de les epidèmies vàries no hem après res de res en comportament ni n’aprendrem, i que per molt que alguns hi posem de la nostra part, si arriba l’Harmagedon pandèmic que es preveu, ni uns ni altres no tindrem cap possibilitat.