El voraviu
Unten el “no” lituà
Fa molt estrany que diguin què diuen sobre l’oficialitat del català a Europa
La posició del president lituà, Gitanas Nauseda, els va molt als interessats a passar dies i empènyer anys amb l’oficialitat del català a Europa, que són molts més dels que voldríem i ens diuen. La posició del president lituà ve ben falcada, inspirada, untada, subvencionada o el que vulguis per aquells a qui els interessa passar dies i empènyer anys. “Per entendre coses estranyes”, deia l’àvia Neus, “busca sempre qui en treu profit”. La negativa lituana és la d’algú que parla una llengua, que ja és oficial, bo i que no són ni una tercera part d’usuaris del català. És la d’algú que va conèixer bé durant els 40 anys d’ocupació soviètica la retallada de drets lingüístics. És la d’algú que sap que els tractats ho volen per unanimitat. Es fan els imprescindibles o hi ha qui els falca, inspira, unta, subvenciona o el que vulgueu perquè es facin els imprescindibles. Que el jacobí Estat francès ens hi posés pals a les rodes es podria entendre i seria coherent amb la història de les crides “aux armes, citoyens”. I ja veurem si no arribara aquesta fase! Que sigui Lituània qui vagi insistint que no ho veu, que tem l’efecte crida i que massa llengües seria un desori és el “malpensa i no erraràs” de l’àvia Neus. Que no surti cap estat a dir que ells sí que ho veuen i que Espanya no remogui cap llista de les adhesions que ha aconseguit a favor, dona la justa mida de la comoditat que viuen en la negativa de Lituània. I una clara idea de qui l’unta.
