Fora de control

A la pel·lícula Oppenheimer, Truman rep el pare de la bomba atòmica a la Casa Blanca. Hiroshima i Nagasaki acaben de sucumbir al núvol radioactiu i el president felicita el científic per haver posat fi a la guerra i haver “salvat” vides nord-americanes. Oppenheimer li confessa els seus remordiments: “Sento que tinc les mans tacades de sang.” Més tard, defensarà que es freni la cursa armamentista amb l’URSS i posar sota control internacional el poder nuclear, una posició que contribuirà a la seva caiguda en desgràcia als EUA maccarthistes. Salvant les distàncies, aquella escena cinematogràfica tan impactant recorda el cas d’un altre científic, el britànic Geoffrey Hinton, considerat un dels “pares” d’una altra tecnologia pionera, la intel·ligència artificial. L’any passat va sorprendre tothom en reconèixer públicament que la “criatura” que havia ajudat a desenvolupar representava una “amenaça existencial per a la humanitat”. El risc, va explicar, és que un dia –quan el sistema es perfeccioni– els humans en podrien perdre el control i viure sotmesos al dictat maligne de la màquina. No fa falta prediccions tan apocalíptiques per entendre que cal regular i posar límits a la intel·ligència artificial perquè serveixi i no pas sotmeti les nostres vides.