Som 10 milions
Correbous a judici
Divendres passat es va constituir al Parlament de Catalunya la ponència que ha de jutjar els bous embolats, capllaçats i a la mar, les tres modalitats més punyents dels correbous, majoritàriament concentrats a les Terres de l’Ebre. Fins a 89 ponents hi diran la seua, en un debat que sempre ha estat extremament dicotòmic, entre visions no només enfrontades sinó també aparentment irreconciliables. El calendari dels correbous a les Terres de l’Ebre va incloure el 2022 –del 2023 encara no s’ha fet un balanç oficial– un total de 190 dies amb bous, amb 469 espectacles taurins programats en una trentena llarga de nuclis del territori, en un total de 24 dels 52 municipis de les Terres de l’Ebre. D’estos, fins a 21 acostumen a tenir en la seua agenda bous embolats o bous capllaçats. Alguns, com la Galera i Paüls, només fan bou capllaçat. D’altres, com Aldover i Mas de Barberans, només embolat. Freginals és l’únic municipi del Montsià on no es fan correbous.
Per tant, no és rigorós circumscriure exactament els correbous a les Terres de l’Ebre, perquè a la Ribera d’Ebre no se’n fan i a la Terra Alta, només a tres municipis, però és una realitat irrefutable que al sud del sud els correbous tenen un pes tradicional inqüestionable, encara que en algunes de les places que són bastió d’este fenomen festiu, hagen sorgit precisament els primers moviments cívics antitaurins, com és el cas de Tots Som Poble a Amposta, després d’anys en què l’expressió de les posicions contràries als correbous estava absolutament vetada, per autocensura i per por de la reacció del lobby protaurí.
Que els correbous són una tradició de segles no és un argument de pes per no qüestionar-los, si bé posar totes les modalitats al mateix sac també em sembla un pèl injust. Les tradicions, si es volen mantenir, han d’evolucionar, i en este cas els embolats i els capllaçats –de bous a la mar, a la pràctica, ja no se’n fan a cap municipi de Catalunya– són dues de les pràctiques més agressives i que clarament donen munició als abolicionistes sense matisos.
Siga com siga, si prospera la modificació legislativa impulsada al Parlament pels comuns i la CUP, les dues modalitats deixarien de celebrar-se, tot i que els taurins confien que el Tribunal Constitucional els done cobertura atenent que ja hi ha una sentència de l’any 2016 que anul·lava a la pràctica la prohibició de les curses de braus a Catalunya, del 2010, perquè l’alt tribunal concloïa que l’eliminació envaïa competències estatals en un marc en què la tauromàquia està declarada patrimoni cultural. Al seu torn, hi ha en marxa a Madrid una ILP tot just perquè la tauromàquia deixe d’estar blindada per llei i, per tant, una cambra legislativa autonòmica puga prohibir els correbous o alguna de les seues modalitats, com és el cas sobre la taula a Catalunya. Per tant, la guerra es juga en diferents fronts i la topada entre opinions intransigents i maniobres jurídiques serà inevitable i a la vegada molt interessant.