Espanyolitzar TV3

Mar de fons, el que s’ha generat aquesta setmana per unes declaracions del periodista Jordi Évole en una entrevista al programa de Ricard Ustrell Col·lapse sobre l’espanyolització, o no, de la televisió catalana. Sembla que les paraules del periodista saludant el que ell considera una major transversalitat del mitjà han provocat una onada d’indignació entre les files independentistes, que consideren que si aquest és el cas, TV3 està perdent definitivament el rumb. Les xarxes socials, com és habitual en casos que busquen conscientment la polèmica, es van encendre amb tot tipus de comentaris i insults contra Évole acusant-lo d’atacar l’essència del país i de predicar a casa el que ell no fa mai als seus programes. Davant una reacció tan irada, i repeteixo, conscientment buscada, Évole es va veure obligat a denunciar que “un sector minoritari de l’independentisme” havia manipulat el que havia dit i n’havia canviat el sentit. Fins i tot, dimarts el mateix Ustrell el convidava a El matí de Catalunya Ràdio perquè tingués un micròfon on poder esplaiar-se i continuar fent salsa sobre el tema. Évole, un innegable comunicador i un magnífic venedor d’ell mateix com a persona conciliadora, tornava a insistir sobre el vell debat de “xoc cultural i d’hegemonies” entre Catalunya i Espanya. El periodista, però, s’afanyava a assegurar que ell no hi combregava, amb aquest conflicte. “Em sento completament català, integrat des d’aquesta cultura i on m’agrada aparèixer a programes de TV3 per dir-hi la meva”, hi afegia. Resulta curiós que sempre siguin les mateixes figures públiques les que es vegin involucrades en aquestes discussions i que facin bona aquella frase d’Oscar Wilde: “Tan sols hi ha una cosa en el món pitjor que parlin de tu, i és que no parlin de tu.” A algú que es va fer famós amb un personatge tan provocador com el Follonero no li hauria de sorprendre tant que les seves paraules generin tot tipus de reaccions. Això sí, sempre des del respecte i l’educació. No cal perdre les formes per tenir raó.