Transvasament Fluvià-Ter

Ara que el context de sequera provoca més interès per tot el que tingui a veure amb l’aigua, em ve al cap la singular relació d’amistat que es dona entre les conques hidrogràfiques del Fluvià i del Ter. Com se sap, una de les aportacions hídriques més importants a l’estany de Banyoles és la dels aqüífers nodrits amb cabals procedents de l’Alta Garrotxa: per exemple, el Llierca, que és el principal afluent del Fluvià, veu com l’aigua que ha recollit en el tram inicial s’escola a l’altura de Sadernes per anar a parar a la zona lacustre banyolina. Del famós llac surten els recs que acabaran formant un afluent del Ter, el Terri, l’aportació del qual contribueix de manera notable al tram final d’aquell riu. Es completa així un transvasament natural entre dues conques, una mena de demostració de solidaritat garrotxina al germà gran dels rius gironins i, és clar, als veïns i regants del Baix Empordà. El gest de generositat s’haurà de tenir en compte quan tard o d’hora –ja en podeu estar segurs– aquesta comarca no en faci prou, dels recursos hídrics propis, i demani ajuda. Abans que això passi i es comencin a buscar donants, que quedi constància, ara i aquí, que el Fluvià ja ha complert.

Bromes a part, és evident que qualsevol aspecte relacionat amb l’aigua avui ha de merèixer més atenció que mai. En aquest context, resulta molt oportú l’inventari que s’està redactant dels elements geològics de l’espai natural protegit de l’Alta Garrotxa. Junt amb les formacions rocoses, les coves, les mines o els llocs susceptibles de despreniments, la recerca abasta també la hidrogeologia, dins la qual s’emmarca el cas del singular transvasament subterrani esmentat. Els seus autors –el Consorci de l’Alta Garrotxa i el Centre per a la Sostenibilitat del Territori– s’han proposat fer entendre a la societat el paper cabdal d’aquest patrimoni de pedra i terra. Per això, el projecte (Estratègia per a la conservació de la geodiversitat de l’espai natural protegit de l’Alta Garrotxa) inclourà aspectes educatius i divulgatius per tal que els ciutadans ho sapiguem valorar: al cap i a la fi, el terreny que trepitgem és la base sobre la qual s’han desplegat totes les formes de vida.