La miniremodelació

Aquesta setmana hi hagut miniremodelació al govern de la Generalitat. Hauria passat sense pena ni glòria si no l’hagués acompanyat l’anunci del president Aragonès que repetirà com a candidat d’ERC i que vol esgotar la legislatura fins al febrer del 2025, una data especulativa perquè el president té potestat per convocar eleccions quan li sembli. La majoria de l’oposició creu que ho farà abans d’hora i el govern fa la sensació que està en campanya sense data electoral. La miniremodelació arriba tard. Fa temps que Pere Aragonès, governant en minoria amb només 33 diputats, hauria d’haver tingut més protecció política dels seus i menys aparició on hi té més a perdre que a guanyar. L’ha encertat nomenant una vicepresidenta que li cobreixi l’esquena. La consellera de la Presidència ja feia aquest paper. I és un paper important sobretot a l’hora de negociacions del govern de la Generalitat amb el govern espanyol. A un altre nivell, Sánchez i Puigdemont es cobreixen les seves respectives esquenes, fins al punt que a hores d’ara i després de tants mesos de negociació encara no s’han vist les cares i ambdós asseguren que tampoc es parlen per telèfon. En cas que vagin mal dades, seran els segons els que es cremaran primer. Es fa difícil saber qui fa de segon de Puigdemont i més difícil és saber, malgrat l’allau de vicepresidentes, qui fa de parallamps de Sánchez. A partir d’ara i oficialment, el parallamps d’Aragonès serà Vilagrà. Una vicepresidenta que té com a principal actiu no voler ser la substituta del president. Una qualitat difícil en política, on sovint es busca el protagonisme i fer el llit a qui va al davant. En l’històric de la política, Alfonso Guerra va ser durant anys l’ombra de Felipe González sense voler passar-li al davant, encara que amb el pas del temps això es va alterar i des del govern espanyol allò que feia era un camí paral·lel sota la denominació de guerrisme sense Moncloa. Després de la remodelació, a Catalunya no es preveu que hi hagi vilagrisme.