Odi etern a les empreses de telefonia

A partir d’aquest moment declaro el meu odi etern i irreversible a les empreses de telefonia. Bé, amb un matís: parlo bàsicament dels grans operadors. Si resta algú en aquest planeta que no n’entengui els motius, li diré que només ha de provar de canviar de proveïdor movent-se entre els grans, per empatitzar amb la meva aversió. El tracte afable que et presten quan et volen captar com a clienta es transforma en una persecució amb aires d’assetjament quan en vols marxar. Ara mateix puc escriure el llibre De la seducció al maltractament en tres tristos passos i dos milions de trucades. Perquè sembla força habitual que quan vols dir-los adeu t’apareguin deutes de compromisos que tu no tens ni la més remota idea d’haver contractat. O fins i tot que et reclamin aparells electrònics –o el suposat cost que tenen– malgrat que mai els hagis tingut a les mans però que, segons ells, anaven amb la darrera millora. I també és comú que t’amenacin que, si no abones immediatament una quantitat indecent de diners, aterrarà sobre tu el pes de la justícia o aniràs a parar al cau dels mil dimonis. És clar que sempre et queda la via de la reclamació, i fins i tot de negar-te a pagar, i per sort tens clar el camí de retorn que mai no triaràs, però ni així descansen. El més cínic és que, entre el milió de missatges que t’envien, t’arriben uns quants comunicats per confirmar-te la baixa i mostrar-te el seu desig que en algun moment hi tornis. “Estem a la teva disposició”, et diuen. I ara és quan algú, amb seny, em dirà que abandoni les grans companyies i provi amb les petites, que són les més ben valorades en les enquestes de satisfacció. Ho faria encantada si fos capaç d’aparcar algunes passions que, per desgràcia, només em serveixen les grans companyies.