Raça humana
A veure qui és la guapa que s’ho llegeix
“T’hauries d’haver llegit la lletra petita”, t’etziben quan et colen un gol per l’escaire després de signar determinat tipus de documentació que et lliga, comercialment parlant, a una empresa. Doncs mirin, senyors i senyores que són tan llestos, jo no em llegeixo ni les tres primeres ratlles perquè, per començar, no disposo de cinc dies lliures de qualsevol altre obligació per poder complir amb aquest fi. Explico un exemple recent, viscut en primera persona, que pot ajudar a entendre per què m’he rendit definitivament amb aquest tema. He obert un compte en una entitat bancària de la qual mai havia estat clienta i ho he fet a través del seu web. Tot són facilitats i mitjançant una videotrucada amb una operadora han pogut constatar que existeixo i que soc la dona de la foto del DNI que els he enviat. L’últim pas abans el compte no estigui operatiu és signar uns papers que t’envien per correu electrònic. La signatura confirma que estic d’acord amb totes les condicions que indica, naturalment, la lletra petita. Començo a llegir la paperassa, a veure si pesco alguna cosa. El primer document és la informació precontractual del compte en línia: 23 folis; el document informatiu de les comissions: 4 folis; el contracte del compte en línia: 60 folis; el contracte multicanal: 20 folis; el fullet d’informació precontractual i prèvia al contracte de serveis de pagament: 6 folis; el contracte de límit de crèdits per a fraccionament de pagaments: 16 folis: el contracte de la targeta: 18 folis; la política de protecció de dades personals i declaració d’activitat econòmica: 34 folis. I, tot plegat, amb lletra no apta per a persones amb presbícia. Prometo informar-los si m’han venut una liquadora o un cavall de pura raça i no me n’he assabentat, perquè tot podria ser.