El voraviu
Això no acabarà bé
Pedro Sánchez ja té el que volia i a veure qui és el bonic que ara l’hi treu
García-Castellón és la prova evident, palmària, palpable i quotidiana que res no aturarà l’unionisme patri a l’hora de recargolar la llei i botir les costures de l’estat de dret. Com botifarrons? Com botifarrons! Com el ninot de Michelin? Com el ninot de Michelin. És la prova del nou que no tenen aturador, que s’atreviran a tot i que el tan criticat “Apreteu, i feu bé d’apretar” del president Torra era angelical al costat de la crida d’Aznar que tothom hi faci el que pugui. Res acabarà bé en el futur immediat, excepte el que Sánchez es va proposar a l’anticipar eleccions i al trobar en l’aritmètica sorgida del 23-J l’esquerda que els 7 diputats de Junts podien representar en la majoria PP/Vox. Volia governar quatre anys més i ja ho té. Catalunya i l’independentisme seran l’ase de tots els cops mentre sigui a La Moncloa. S’ha aturat la dreta, sí, i ell es manté al govern. Primer i segon objectiu del PSOE, complerts. Però cap tros a l’olla, com diria l’àvia Neus, per a l’independentisme civil. Va ser el PSOE, a través de l’Advocacia de l’Estat, l’estrateg de la condemna per sedició, com abans havia estat imprescindible per al 155. Ara remarca que el terrorisme queda fora de l’amnistia i obre una autopista a la llei. Divisions unionistes policials i jurídiques esperen que s’aixequi la barrera. I el PSOE, mentrestant, ens fa fum amb la vella operació Catalunya que fins ara havien negat. I traient, de tant en tant, García Page i els vells gerros xinesos.
