Assignatura de feminisme

Em sorprèn moltíssim, i segur que no soc pas l’única, l’enquesta del CIS que conclou que el 44,1% dels homes se senten discriminats perquè suposadament la promoció de la igualtat de les dones ha anat massa lluny. I que una tercera part de les dones ho pensi també. I encara em sorprèn més que entre els nois que tenen 16 i 24 anys més de la meitat ho cregui. Llegeixo diverses explicacions d’experts, que es refereixen a l’auge de l’extrema dreta i els posicionaments misògins, la proliferació de notícies falses que corren per internet i la cultura patriarcal que encara impregna tots els sectors de la societat. Probablement caldria explicar la història del feminisme a les aules perquè els joves d’aquestes edats sàpiguen d’on venim, començant per l’accepció del terme: tal com recull el diccionari de la llengua catalana, el feminisme és el moviment social que defensa els drets de les dones i en denuncia la submissió tradicional als homes. Perquè sembla mentida que quelcom tan conegut sigui una font de malentès, com podem constatar cada cop que algú, home o dona, diu allò de “jo no soc masclista ni feminista”, i a continuació deixa anar un reguitzell d’incoherències que fa veure que no ha entès res. No podem oblidar que, encara avui dia, hi ha desigualtat a l’hora d’assumir les cures d’infants i parents dependents, i que les dones són en la gran majoria les que renuncien a part o tota la feina per cobrir-ne la necessitat. Que la bretxa salarial és una realitat. Que les agressions sexuals són diàries i en la immensa majoria cap a les dones. I així tants exemples.