No és foie tot el que és gras

El nostre diari ha donat la notícia: un grup de parlamentaris britànics, pertanyents al partit laborista, ha presentat una moció contra el foie-gras. Deixant de banda l’error d’anomenar foie-gras allò que no és un fetge, sinó una pasta feta amb fetge i d’altres ingredients –o sigui “paté” de foie gras–, que és un error que també entre nosaltres és generalitzat, la irritació dels laboristes es basa en el fet que per a obtenir el foie gras els ànecs són forçats cruelment a menjar. Qualifiquen aquest aliment de “típicament burgès”.

Voler etiquetar ideològicament, o políticament, la gastronomia és, des del meu punt de vista, molta pretensió. Les coses no són pas tan clares com això. També els pollastres són forçats, en les granges industrials, a viure i engreixar-se en un règim absolutament antinatural, i aquesta “crueltat” no és denunciada pels laboristes perquè, penso, el pollastre creat a ritme intensiu, a base d’immobilitat i llum contínua –els “dies elèctrics” de l’aviram esclavitzat– és un producte que podríem qualificar de popular. O sigui que el foie gras seria de dreta, i el pollastre d’esquerra. És una aberració prou divertida. Resulta, però, que els meus amics pagesos es mengen –i no són pas “burgesos”– uns magnífics pollastres gratapallers, mentre que els “senyors” de ciutat s’empassen els tovíssims i insípids pollastrets de sèrie.

La gent pot no interessar-se per la gastronomia per diverses raons: per manca de paladar, perquè no té curiositat o l’exerceix en d’altres camps (no tothom ha de ser musicòfil, sibarita, lletraferit, afeccionat al teatre, a l’erotisme, a la filatèlia, al mateix temps) o perquè és un transcendentalista. El transcendentalista és la frustració de moltes mestresses de casa: no fa cap cas del sopar que se li ha ofert, perquè tot ell és una contínua exaltació –sovint monologada– dels temes més enlairats: la vida i la mort, el bé i el mal, etc.

Molt bé. Deixeu-nos la cuina tranquil·la, doncs. La gastronomia –i engreixar fetges d’ànec– és massa antiga, massa creació original de l’espècie humana, massa cultura i massa plaer intemporal perquè vingueu a projectar-hi al damunt els dogmatismes polítics, religiosos o sòcio-morals d’un moment determinat. ¿Que un fetge d’ànec val molts diners, i resulta “burgès”? És més car un televisor, i una jupa de moda, i mil coses que són també “plaers” per a milions de persones. No fem demagògia, si us plau, o en tot cas fem-la ben feta.

Jo sempre preferiré un formatge francès a un encenedor d’última moda. I celebraré que hi hagi qui faci la tria contrària, perquè han de viure tant els qui fan encenedors com els qui fan formatges. El que caldria denunciar del foie gras és que tan sovint no sigui fet amb fetge d’ànec, com cal denunciar el pernil que no és pernil o el vi adulterat. Això costa molt més, sembla, i costa als “rics” i costa als “pobres”. Si els laboristes britànics fossin realment d’esquerra lluitarien, abans que res, contra la falsificació. Perquè l’acceptació de la trampa –sigui quina sigui la nostra condició social– és allò que ens va mentalment “aburgesant”.