Falta líquid

I si em faig moderna i agafo pànic al compromís? Així, com un rol més de la vida. Ja tinc certa inestabilitat emocional. El primer punt per practicar una relació líquida el porto de fàbrica. Ara em falta entendre què dimonis són el ghosting, el breadcrumbing i el lovebombing. Paraulotes. Si comets l’atrocitat inexcusable d’enamorar-te o de cardar el camp cames ajudeu-me, com que has mantingut una relació líquida, la càrrega emotiva és menor i el dol quasi ni existeix. Sembla una bassa d’oli, oi? Doncs no. Falta líquid, als rius i als pantans, però també als cervellets humans. Podria ser divertit jugar a compartir, ni que sigui un temps, la idiotesa d’algunes generacions. No arriscar-se per no patir: contactes inestables establerts sobre el fals pilar de la comoditat (la sola idea ja fa trallar). El resultat? Una actitud egocèntrica que no valora res, un estat constant de fragilitat sense expectatives. A més trobades sexuals, més ego i més autosatisfacció. Un sexe absurd i mal fet que suma medalletes i llestos. Gimnàstica sexual lamentable i frustrant que l’únic que et deu fer és que canviïs de vorera: això sí, que la nova vorera també sigui líquida, no fos cas que deixessis de ser un modernet manipulador i narcisista que només busca l’aplaudiment. Per no deixar-vos amb el dubte, he investigat: el ghosting és desaparèixer de cop sense deixar rastre; el breadcrumbing, donar molles de pa per esperançar l’altre amb un ja veurem, i el lovebombing, una sobredosi de missatges d’amor que s’acaben de cop sobtat. Igual que el fast food no és saludable, el fast love tampoc.