L’eix transversal del porc

Qui no coneix l’eix transversal, l’autovia C-25 que uneix l’interior de Catalunya amb l’autopista del Mediterrani? La seva existència ha potenciat la interrelació entre les economies de Lleida i de Girona, probablement facilitant l’aparició d’un altre eix: el del porc, un sector complex que és objecte d’atenció creixent per part dels mitjans com per exemple el recent Sense ficció (de 3.Cat) titulat Porca misèria).

En producció de porc, la capacitat catalana és de prop de 10 milions de caps, amb un cens real d’uns 8 milions (com la població), una xifra força estable des del 2015. Catalunya és la segona comunitat autònoma en volum censal (23% del total), després de la veïna Aragó (28%). El dibuix del mapa de municipis on està implantat el sector d’explotacions porcines marca un eix prou ben definit: a les comarques de Lleida al 2022 hi havia de 4,6 milions de caps; a les de Barcelona (interior), 1,8 milions, i a Girona, una mica menys d’1 milió. L’eix en qüestió arrenca molt fort amb municipis destacats com Almenar o com Alcarràs, aquest darrer amb ni més ni menys que al voltant de 250.000 porcs, que toquen pràcticament a 25 per habitant. La densitat per municipis és molt alta fins a la comarca d’Osona (inclosa).

Una altra cosa és el sacrifici d’aquests porcs i la seva indústria càrnia. En aquest cas parlem de més de 23 milions de caps sacrificats (una part notable provinents de fora de Catalunya), amb un pes en canal de 2 milions de tones. Aquí el pes de l’eix geogràfic es decanta clarament cap a comarques gironines, on se sacrifiquen més d’11 milions de caps. Per bé que Lleida hi ha la cooperativa de Guissona com a gran escorxador, a Girona hi trobem grans empreses concentrades en municipis com ara Riudellots de la Selva, Olot o Celrà. I al centre de l’eix català del porc, la comarca d’Osona, amb una tradició i una realitat actual de primer nivell en el sector, tant en producció ramadera com en indústria.