Desori a Junts

Durant els últims dies hem viscut un nou episodi del desori intern que viu l’espai polític que avui s’anomena Junts i que abans s’havia anomenat de diverses i creatives maneres. Ara mateix al seu grup parlamentari hi ballen un parell d’escons, amb dues diputades que formulen greus acusacions d’assetjament i de comportaments masclistes vers els seus companys. Lluny de trobar empara i comprensió entre els correligionaris, una d’elles ha estat expulsada del grup, tot i que sembla que no té intenció de renunciar a la seva acta i passarà a la categoria de “no adscrita”. L’altra encara està de baixa mèdica. Rere la trifulga hi plana la divisió entre el sector “borrassista” i el “turullista”, una batussa que ja fa temps que dura i que es va tancar en fals amb el congrés del partit celebrat a l’Hospitalet el juliol del 2022. Paral·lelament, s’ha sabut que l’exconseller d’Interior Miquel Sàmper trenca el carnet pels entrebancs posats per la seva formació a la llei d’amnistia, un moviment al Congrés dels Diputats només comprensible dins la dinàmica habitual de jugades mestres a última hora i d’astracanades pensades per sortir als titulars. Aquest estat de descomposició s’arrossega des del 2015, començant amb el desmantellament de l’antiga federació que havia governat Catalunya durant dècades, i passant per diversos canvis de nom i escissions. Una tendència de nou anys de durada que no sembla que hagi de cessar, si a cada nou fragment del trencadís hi apareixen bàndols enfrontats. Tot plegat no passaria de ser un espectacle per mirar-se ben assegut en una butaca i picant d’un cubell ple de crispetes, si no fos per la nocivitat de tenir un dels principals actors de l’independentisme fent moviments espasmòdics, imprevisibles i incomprensibles, convertint-se en un interlocutor poc fiable, sempre subjecte al desenllaç de l’enèsima escaramussa interna.