La gran mentida

“La Llista Cívica impulsada per l’ANC compromet la transversalitat de l’entitat i del moviment. No ens podem permetre deixar de ser transversals”. Xim-pum. Això és el que diuen algunes persones, interessades o independentistes de cor, que fins i tot han tingut responsabilitats al més alt nivell dins l’entitat. I es queden tan amples, tu!

Els que fan aquesta afirmació, fins i tot els que ho fan de manera totalment convençuda, perden de vista l’objectiu central: la independència. La majoria d’ells, de manera honesta i sincera, fins i tot diria que innocent, han fet que allò que va ser un valor clau per sotmetre els partits als desitjos del carrer (ser transversals) es converteixi en un objectiu en si mateix. Sense ni adonar-se’n, han canviat l’objectiu de la independència pel de la transversalitat. Ja sigui per interès o per convenciment genuí, això és fer-nos passar bou per bèstia grossa. Aquesta és la gran mentida de la transversalitat. Olé tu!

Excepte que algú em digui el contrari, l’ANC va ser fundada per fer tot allò possible per assolir la independència Catalunya, no per assolir la transversalitat. Desconfieu quan algú us parli de transversalitat enlloc d’independència, i més encara quan ho fa com un bé suprem, gairebé diví. No dic que ser transversals sigui dolent, ans al contrari, és un valor importantíssim per aglutinar diferents sensibilitats, propostes i mirades, sempre i quan aquestes tinguin l’objectiu clar i sense matisos de fer la independència de Catalunya. Per cert, la transversalitat de qui? De l’ANC, del moviment ... de qui?

Les crítiques a la Llista Cívica, sovint vinculades a interessos partidistes, no haurien de desviar-nos de l’objectiu comú d’avançar cap a la independència. L’oposició a la Llista Cívica reflecteix una resistència al canvi, més que preocupacions fonamentades sobre la seva viabilitat o impacte. La capacitat d’adaptació i evolució ha estat sempre una característica del moviment independentista i també de l’ANC com a entitat que l’ha liderat per assolir la independència, i la Llista Cívica és un clar exemple.

Contràriament a les crítiques, la proposta de Llista Cívica no contradiu els estatuts de l’ANC (aquest argument dels estatuts és copiat del mateix Tribunal Suprem espanyol), sinó que s’adapta a l’actual context polític. La proposta no pretén transformar l’ANC en un partit polític, sinó més aviat oferir una plataforma que aglutini els independentistes descontents amb l’actual escenari polític, sense lligams partidistes que puguin comprometre la seva visió o estratègia. Tenir el lideratge implica saber marcar la pauta, canviar de rumb quan cal, i fer propostes disruptives, cosa que l’ANC va fer el 2012 amb la gran manifestació a Barcelona, el 2016 amb la proposta de referèndum unilateral d’independència (RUI), el 2019 amb l’assoliment de sobiranies i espais de poder com la Cambra de Comerç de Barcelona o Consum Estratègic, i també ara amb la Llista Cívica.

Temps nous, propostes noves. Voler aplicar avui receptes del passat, quan aquestes s’han demostrat fracassades, i quan han passat tantíssimes coses que han fet que l’escenari sigui diferent, fa pensar que qui promou tornar a les velles receptes no ha percebut els canvis. Albert Einstein digué: “Si vols resultats diferents, fes coses diferents”. Si li donem la volta deduirem amb facilitat que si fem el mateix obtindrem els mateixos resultats, és a dir, un nou fracàs i una nova decepció. Jo vull la independència de Catalunya, no un nou fracàs anunciat.

La Llista Cívica busca unir els independentistes descontents i convençuts, oferint una proposta desacomplexadament orientada a fer efectiva la independència des de les institucions, com una alternativa nacional als partits independentistes tradicionals, actualment percebuts com immobilitzats o fins i tot espanyolitzadors. Aquests han incomplert la voluntat dels seus propis electors, aquells que van votar en clau nacional catalana i que volen la independència per sobre de qualsevol altra cosa.

La Llista Cívica és una aposta per la inclusió i la mobilització de tot l’espectre independentista. Representa una oportunitat per reagrupar l’esforç independentista, transcendir les divisions partidistes i avançar de manera unificada cap a l’objectiu compartit de la independència de Catalunya. També és una oportunitat de renovació del moviment independentista doncs demana als seus membres i candidats adherir-se a un codi ètic i una carta de compromís amb la independència. Les acusacions de pèrdua de pluralitat ignoren el potencial aglutinador i renovador de la llista, que pot catalitzar un moviment més fort i unit.

És ben evident que, com a proposta disruptiva, té riscos als quals no en soc gens aliè, però mireu, no hi ha èxit sense arriscar. Jo tinc una petita empresa i arrisco cada dia. Paga molt la pena arriscar, encara que ens estavellem. Si ho intentem tindrem l’oportunitat d’assolir la independència. Si ens quedem paralitzats, immòbils, esgrimint tota mena d’arguments legalistes, moralistes o com siguin que sonin bé, el que tindrem garantit és el fracàs que ens embarga actualment. Garantit. Vosaltres decidiu. Fracàs o oportunitat, la queixa o la llista.

En resum, mentre que el debat sobre la Llista Cívica de l’ANC reflecteix la diversitat d’opinions dins del moviment independentista, també posa de manifest la necessitat de superar les barreres partidistes que han limitat la seva capacitat d’acció. L’impuls de la Llista Cívica representa una oportunitat per al moviment independentista de reagrupar-se, renovar-se, renovar el seu compromís amb la independència i avançar de manera unificada cap a aquest objectiu.

I recordeu que la independència es fa, no es diu que es fa. Menys parlar i criticar i més fer.