Pegats

Hi ha massa automobilistes que condueixen afectats per la ingestió d’alcohol. Els mou una confiança suïcida –amb la possibilitat que es converteixin, a més, en homicides– en la pròpia capacitat de mantenir la lucidesa. No cal dir que estic d’acord amb l’aplicació de les normes més severes per a impedir aquestes desgràcies.

No comparteixo, però, l’opinió de l’advocat que en la defensa d’un conductor suposadament embriac ha proposat a l’Audiència la supressió de la venda de begudes alcohòliques a les nostres autopistes. Ha argumentat que la legislació presenta una contradicció, perquè d’una banda castiga la conducció sota la influència de begudes alcohòliques i de l’altra en permet la venda i la publicitat en indrets en els quals es va específicament a conduir.

Comprenc la bona intenció de la defensa, perquè els advocats tenen l’obligació d’argumentar tot el que se’ls acudeixi. Durant la meva curta vida d’advocat, em tocà de defensar un conductor acusat també perquè circulava de manera imprudent en estat d’embriaguesa. Fa anys, i aleshores no s’aplicaven els sistemes actuals de comprovació d’alcoholèmia. En el sumari constava que un policia motoritzat s’havia endut el conductor a la dependència corresponent per tal de formular la denúncia. Se m’acudí de fer veure que hauria estat una irresponsabilitat manifesta per part del policia obligar el conductor, si estava realment embriac, a fer una colla de quilòmetres de “paquet”, i que si l’havia fet pujar a la moto és que creia que l’acusat era ben capaç de tenir els reflexos necessaris per a conservar un equilibri tan inestable. Com que la responsabilitat del policia no fou discutida, l’embriaguesa quedà per provar.

Acudits dialèctics a part, no és cert que a les autopistes es vagi només a conduir. També s’hi va a ésser “conduït”. Els viatgers no conductors d’un cotxe bé poden aturar-se a prendre una cervesa o una copa. I si a les autopistes es prohibís la venda de begudes alcohòliques, la contradicció que assenyala l’advocat encara augmentaria si la venda no fos prohibida també als bars de les carreteres de tota mena. És, doncs, una prohibició que no em sembla admissible, sobretot perquè emmascararia sota una norma diguem-ne “puritana” el gran problema pendent de l’educació humana.

Perquè hi ha un determinat nombre de crims passionals, ¿és pensable la prohibició dels sentiments? Pel fet que algunes famílies no sàpiguen administrar els diners –en perjudici del plat a taula– ¿seria concebible que els sous fossin pagats en espècies? Estic defensant, és clar, el dret a equivocar-se, en l’exercici del qual l’ésser humà evoluciona de la infantesa a la maduresa, del proteccionisme a la responsabilitat. Considero que l’alcoholisme és una veritable calamitat, i que la presa de consciència social sobre aquesta malaltia ha de ser una tasca urgent i molt ambiciosa. I que qualsevol coacció que sigui circumstancial, i per tant incoherent, en el fons és un pegat antieducatiu.