Les quatre barres

Ja ho diu la cita a l’inici de la novel·la de la historiadora Teresa Vinyoles: “Passen a la Història les persones que elegeix l’historiador, i poques vegades tria dones.” I per això vull donar-li les gràcies a l’Àfrica Ragel per descobrir-nos un personatge potent, amb empenta, energia i vigor com és Guinedell, injustament oblidada. No sabem del cert quan va morir, però havia de ser abans del 18 de febrer de l’any 900, perquè d’aquell dia data un document de la seva filla que parla de la seva mare difunta. Era una dona que tenia veu i vot en les decisions que prenia el seu marit, el comte Guifré el Pilós, amb qui governava conjuntament. Signava documents importants i brandava l’espasa al camp de batalla. Una dona que confiava en el poder de l’escriptura perquè, segons llegim, la curava, l’ajudava a passar els mals moments que la tenallaven. I en va viure de molt dolorosos, com a mare i com a dona. Escriu els pensaments per si un dia se li obliden i escriu sovint per vomitar, en silenci, tot el neguit que li enteranyinava l’ànima. Guinedell, comtessa d’Empúries, era una dona que ja en aquella època va haver de lluitar contra altres dones. Començant per la seva sogra i mare de Guifré, la comtessa Ermessenda. Sense oblidar-ne d’altres, Ridlina, la cosina-amant de Guifré, o Sesenanda, la germana del comte. Una dona que no valia un comtat sinó tot un imperi. Guinedell és la comtessa de les pedres perquè forja el seu caràcter entre les pedres dels castells i els monestirs per on transita la seva vida. La pedra perfila la seva manera de fer i de ser, tant per bé com per mal, com la boira ho feia amb la Laura a La ciutat dels sants. A la novel·la, molt ben documentada, es fa justícia a un personatge cabdal de la nostra història. No en va Guinedell és la dona que posa la primera pedra de la dinastia comtal catalana. I qui segurament estampa a l’escut del seu home les quatre barres.