Tal dia com avui del 1980
JOSEP MARIA ESPINÀS
Dormilegues culturals
Els ciutadans de Reading que s’adormin en una biblioteca pública seran multats. Les autoritats han pres aquesta decisió després de les protestes dels lectors autèntics, cansats de veure que molts seients eren ocupats per gent que anava a la biblioteca a fer la migdiada… i que en alguns casos fins i tot roncava. És curiós que això passi precisament a Reading, si tenim en compte que “reading” és el present continu del verb “to read”, que significa en anglès “llegir”…
A Barcelona hi ha biblioteques públiques, però és un fet que no són prou conegudes. Cal fer dues accions paral·leles: muntar-ne més i fer conèixer les que ja existeixen mitjançant una acció promocional en l’àmbit de barri. Les biblioteques públiques són una realitat massa misteriosa i allunyada de la majoria de ciutadans, i això fa que els dormilegues no hagin descobert encara els seus avantatges, especialment el silenci. Hi ha, a més, un altre factor: una biblioteca pública és un món tan poc familiar per al barceloní, tan exòtic o tan imposant, que si hi entra sentirà una incomoditat que no afavoreix gens la decisió d’aclucar els ulls, relaxar-se i fer una becaina amb la més pura tranquil·litat d’esperit. No defenso pas els dormilegues de Reading, però hem d’admetre que amb la seva actitud demostren que es troben en una biblioteca pública com si fossin a casa seva. Ens costarà molt d’aconseguir aquesta naturalitat.
Recordo amb agraïment la biblioteca pública de Manresa, en la qual vaig refugiar-me moltes tardes d’hivern, quan feia el servei militar en aquella ciutat; recordo també les bibliotecàries –com la de Cervera– que en un moment o altre m’han fet pensar que podíem viure en una terra “neta, culta, deslliurada i feliç”; i duc a la sang, d’alguna manera, hores de plàcida energia alimentada a les biblioteques, que no eren pas una ocasió d’endormiscament sinó un estímul per a la curiositat i una font de projectes.
Una biblioteca pública no és un lloc per a adormir-se, realment, sinó per a despertar. Despertar a tot el món d’idees i suggeriments que ofereixen els llibres, i despertar també a una nova manera d’entendre el temps lliure, que tenim emmordassat pels hàbits d’oci més passius i més convencionals. No podem esperar, però, que la gent s’interessi per les biblioteques públiques gràcies a un impuls espontani. Cal fer “publicitat” de les biblioteques. Cal provocar l’aproximació. Cal replantejar els horaris, en funció dels costums actuals. I cal fer entendre que una biblioteca pública és força més que un servei gratuït de lectura: és una plataforma d’educació comunitària, una escola de convivència i de respecte, una mostra del que podria ser la societat humana si no estiguéssim tan pertorbats per uns models de valors falsejats.
Al revés de la gent de Reading, nosaltres ens adormim fora de les biblioteques.