No són dos jutges tronats!

No dec ser l’únic ciutadà fastiguejat i perdut en el marasme processal de fiscals, instructors, juntes, informes, audiències, suprems, revisions i mil procedimentals diverses que no s’acaben mai. Resulta difícil entendre-hi res i dubto que tinguem noció d’on serem el dia que toqui determinar si, després del mes que s’han donat de temps, estem millor o pitjor que a la primera votació de la llei d’amnistia. Encara m’hi esforço per entendre alguna cosa, però després de la decisió de la junta de la secció penal de la fiscalia del Suprem penso que ja ho tinc tot entès. Si no res més, penso que tinc entès el que hi he de tenir. Cada dia trobo menys sentit en tot el que no sigui trescar per fotre el camp de les grapes i grapejades dels del veïnat de baix. De veritat pot haver-hi onze o tretze fiscals sobre quinze, dels de dalt de tot, que veuen terrorisme a Tsunami i que hi veuen accions imputables al president Puigdemont? Com deia l’àvia Neus, n’hi ha per agafar un atac de feridura! Una gent que encara busquen qui hi havia el 23-F per sobre d’Armada! Una gent que mai varen trobar la X dels Gal per sobre de José Barrionuevo i de Rafael Vera! Una gent a la qual resulta tan complicat poder esbrinar qui era un tal M. Rajoy especialitzat a rebre sobres diversos! Tan lloscos per a alguns afers que tots tenim tan clars, i una mirada tan llarga per veure de cop i volta el que no havien intuït en cinc anys! No són dos jutges tronats, no!