‘Els quaderns oblidats’
A la llista d’històrics il·lustres convilatans meus, n’hi puc afegir ara un que ja fa anys hauria de ser-hi: la coneguda al poble com la Cecília del Molí Petit. D’ella i de la seva al·lucinant vida n’ha publicat un llibre el seu net Josep Vila Subirats, portant a la llum els textos escrits per la seva àvia Cecília González Carreras (Rocabruna, 1892 - Sant Feliu de Pallerols, 1982). Llegint Els quaderns oblidats (Ediciones Carena, febrer 2024) hom es fa creus d’anar veient com, durant quinze anys de la seva joventut, Cecília viatjà per tot Europa des del 1914 fins al 1930, com a dama de companyia de la multimilionària peruana Isabel Ugarte Vernal (1842-1938). Donya Isabel, com sempre l’anomena Cecília en els quaderns, era d’una família de terratinents a la zona de Tarapacá, que el Perú va perdre a favor de Xile durant la guerra del Pacífic (1879-1993), en el llarg litigi de fronteres en el desert d’Atacama, després de la qual es traslladà a Europa.
Josep Vila trobà vuit quaderns escrits per la seva àvia, que havien passat anys oblidats al Molí Petit. Aviat s’adonà de la importància dels manuscrits i, només de començar a llegir, quedà encisat i embadalit, exactament com hi ha quedat un servidor, que m’he empassat el llibre de 393 pàgines en un dia i mig. I és que, coneixent com vaig conèixer la Cecília, que al poble menava una vida absolutament anònima, ningú no es podia imaginar, ni de lluny, tot el que va viatjar, veure, patir i també passar-ho bé, viatjant amb donya Isabel.
Subtil i penetrant observadora de tot allò que l’envolta, amb un estil simple, detallista i de gran sensibilitat humana, Cecília escriu com van viure la Primera Guerra Mundial a París, i el seu relat per ciutats europees és una mostra fefaent de com es viatjava i es feia turisme a principis del segle passat. De com feien turisme els rics, és clar, perquè donya Isabel no s’està de res (millors hotels i restaurants, de balneari en balneari, lloguers de taxi, esplèndides propines...) per França, Anglaterra, Alemanya, Suïssa, Itàlia... i sempre amb un tracte exquisit a la Cecília, la seva dama de companyia, a la qual no li fa estalviar absolutament res. Una lectura singular i seductora, signada per una meva convilatana. Orgull pescallunes.
