L’hamburguesa vegana

De la gala dels premis Gaudí, ja se n’ha escrit molt a hores d’ara, cosa que em sembla una molt bona notícia perquè vol dir que s’ha consolidat com a cita anual i que el cinema català és en l’imaginari de tots plegats. Per tant, no és cap drama que hi hagi hagut crítiques, algunes de les quals puc compartir, sobre com va anar la cita de diumenge. Que si hi va haver un excés de reivindicació i victimisme en una gala que hauria d’haver servit més per presumir de la gran collita de pel·lícules, que si mal dia i mal horari, que si massa discursos de guia telefònica, que si actuacions musicals mal programades, que si els assistents no estaven al cas o que si va faltar humor i espectacle en una indústria que ha de presumir de fàbrica dels somnis i no de malsons. Tot això em sembla molt bé. Fins i tot em sembla bé que, ja que estem en plena reivindicació dels pagesos i del quilòmetre zero, el menú previ estigués basat en això. Olives marinades, avellanes de Reus, tàrtar de llonganissa de Vic amb oli de Siurana, les Garrigues, la Terra Alta, el Baix Ebre-Montsià i l’Empordà. O el taboulé de verduretes amb crema de pebrot dolç i nous. Fins i tot el rissoto de calçots i les patates de Prades. O les postres de la pastisseria Rodellas. Tot això és magnífic i fins i tot tant és que durant la gala televisada no servissin ni aigua a les taules. Però el que sisplau demano, per favor, és que es canviï en les pròximes edicions la pèssima hamburguesa vegana, figura que d’espinacs i alvocat, que es va servir. Estic molt a favor de l’evolució. Però, per favor, una hamburguesa és carn picada que ja menjaven els romans, els mongols, els tàrtars i òbviament la gent d’Hamburg, que ho va introduir als Estats Units. I els espinacs són espinacs. Les dues coses separades són delicioses. No cal unir-les i fer-les malbé. Si algú es vol menjar una suposada hamburguesa de tofu, endavant. Però no en el meu nom.