La solitud silenciosa dels tibetans

La repressió de l’exèrcit xinès al Tibet és brutal. Els morts es compten, com a mínim, per dotzenes i els tancs recorren Lhasa mentre els soldats, armats fins a les dents, entren a les cases a qualsevol hora. És el resultat de dècades de substitució ètnica, planificada des de Pequín, que està deixant els tibetans en minoria dins del seu propi país. Tot això se sap de sobres a tot el món.

Però, paradoxalment, la solidaritat internacional amb el Tibet és mínima. A les ciutats occidentals –com Barcelona, per exemple– només s’hi manifesten els tibetans, entre la indiferència de la ciutadania. No hi ha espelmes enceses davant els consolats de la República Popular Xinesa i a ningú se li acut fer cap boicot als productes provinents d’aquell país. Els atletes de tot el món poden estar ben tranquils: aquest estiu estaran competint a Pequín, vinguin d’on vinguin.
El 25 de març del 2003, George Bush pare va dir que “les protestes de Barcelona” no podien dictar la política dels EUA. Hu Jintao, actual president de la Xina i secretari general del PCX, no caldrà que parli de manifestacions ni que s’assabenti d’on és Barcelona.