El valor d’un MBA

Un dels programes màster més populars és en administració d’empreses, o MBA segons la sigla en anglès. Es fa després de pocs anys d’experiència laboral, i durant un any o dos s’obté una formació en les principals funcions de l’empresa. Les sol·licituds als MBA encadenen dos anys de caiguda i és possible que aquest tipus de formació hagi tocat sostre.

Fa temps, hi havia pocs programes i bastant prestigiosos. L’MBA era un passaport per fer carrera empresarial, pujant fins a dalt per vies com la banca d’inversió o la consultoria estratègica. El màster et donava coneixements, contactes i marca.

En els darrers anys les coses han canviat i el model podria ser víctima del seu èxit. Primer, l’oferta s’ha multiplicat i ha baixat en qualitat. Hi ha molts programes nous d’escoles de negocis de valor incert i els existents han ampliat molt la capacitat. Forçosament, la qualitat dels candidats admesos ha baixat i la xarxa de contactes ja no té tant valor. Els programes continuen tenint una sobredosi d’estratègia corporativa, quan en les empreses l’estratègia és cosa de molt pocs. També la matrícula s’ha disparat. Quan jo vaig fer IESE, eren 45.000 euros. Si estalviaves per viure durant any i mig sense treballar, podies agafar un préstec per a la matrícula. Ara val més de 100.000.

Per la part de la demanda, les coses han canviat també. Abans tots volíem arribar a conseller delegat pujant per l’organigrama de les empreses. Ara fa un parell d’anys que imparteixo una sessió sobre carrera als alumnes de segon any de l’IESE i hi ha un criteri nou: treballar per compte propi o per compte aliè. Els alumnes valoren sortides noves, com emprendre o comprar una pime amb inversors externs. Per això cal capital inicial. Invertir tant en un MBA ara té un cost d’oportunitat més elevat.