Pagesos i pesticides

El món rural viu una crisi estructural de la qual en sortirà una manera de viure que no sé si serà millor o pitjor, però sens dubte serà molt diferent i deixarà – ja està deixant– molts damnificats. En el centre de la tempesta, els pagesos fan equilibris per sobreviure als efectes perversos de la globalització, el pes dels intermediaris i la indústria agroalimentària, una burocràcia demencial i unes normatives europees incòmodes. Les protestes d’aquests dies estan servint per denunciar la situació, perquè la societat en sigui conscient i, en general, perquè la gent se solidaritzi amb els pagesos. Tanmateix, arran de les protestes s’ha tornat a posar sobre la taula una qüestió inquietant: entre les normatives europees motiu de queixa hi ha la reducció dels pesticides usats als camps, productes necessaris per garantir una productivitat rendible però perjudicials per al medi ambient i la salut humana. Les grans explotacions agrícoles són reticents a reduir-ne l’ús, d’una banda perquè, amb els marges tan minsos que tenen, no es poden permetre rebaixar el rendiment de les finques i, de l’altra, perquè en força països dels quals arriben les importacions continentals no hi ha restriccions (per tant, es genera una situació de competència deslleial). Finalment la UE ha cedit a les pressions i replantejarà els terminis per a l’eliminació de pesticides. Els pagesos estaran contents, atès que a curt termini els treu un pes de sobre, però la decisió de Brussel·les suposa ajornar un repte que cal afrontar amb urgència; la disminució de l’ús de pesticides i altres productes tòxics ha de ser una qüestió innegociable; la viabilitat de les explotacions s’hauria de buscar en altres fronts: la limitació de les importacions, la reducció de la despesa energètica, el control dels preus de les matèries primeres... Donem tot el suport als nostres pagesos, és clar, però alhora, animem-los a afrontar aquell repte. Si el sector sobreviu, haurà de ser inexorablement a base de prescindir tant com es pugui dels remeis insans. Moltes petites explotacions ja ho estan fent i gràcies a això compten amb la plena confiança dels cada cop més nombrosos consumidors preocupats pel que mengem.